(traduït de l'original)
MINISTERI DE L'INTERIOR
Assumpte: Autocaravanes
Instrucció 08/V-74
El constant creixement que ha experimentat en els últims anys el moviment de l’autocaravanisme a Espanya i la falta d'una regulació específica d'alguns aspectes relacionats amb aquesta activitat, van motivar l'aprovació en el Ple del Senat d'una Moció instant al Govern a prendre mesures necessàries per a donar suport al desenvolupament d'aquesta pràctica i regular l'ús de les autocaravanes. Per aquest motiu, la Direcció general de Tràfic ha entès necessari recopilar i interpretar en un únic document tots aquells aspectes normatius que, relacionats amb l’autocaravanisme, es recullen en la legislació sobre tràfic i vehicles a motor.
1.- CONCEPTE
L'annex II del Reglament General de Vehicles, aprovat per Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, defineix a l’autocaravana com “vehicle construït amb propòsit especial, incloent allotjament habitatge, i contenint, almenys, l'equip següent: seients i taula, llits i lliteres que puguin ser convertits en seients, cuina i armaris o similars. Aquest equip estarà rígidament fixat al compartiment habitatge. Els seients i la taula poden ser dissenyats per a ser desmuntats fàcilment.”
Aquesta i altres definicions de vehicles són fruit de la transposició de les Directives vigents en la matèria. Concretament la Directiva 2001/116/CE de la Comissió, de 20 de desembre de 2001 per la qual s'adapta al progrés tècnic la Directiva 70/156/CEE del Consell relativa a l'aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre l'homologació de vehicles a motor i els seus remolcs, en el punt 5.1 de la secció A de l'annex II es refereix a l’autocaravana com “tot vehicle especial de categoria M fabricat de manera que inclogui una zona habitable amb l'equip mínim següent: seients i taula, llits que poden formar-se per conversió dels seients, cuina, armaris. Aquest equipament estarà subjectat fermament en la zona habitable; encara que la taula podrà dissenyar-se per a treure-la amb facilitat.”
Es tracta de vehicles de la categoria M (“vehicles de motor amb almenys quatre rodes, dissenyats i fabricats per al transport de passatgers”) i encara que la Directiva (116/2001/CEE) no ho diu expressament pot inferir-se que al tenir capacitat per a vuit places, com a màxim, (exclosa la del conductor), ens trobem davant vehicles de la categoria M1. No obstant això, el punt 1 de la secció C de l'annex II de la citada Directiva 2001/116/CE, al referir-se als tipus de carrosseria dels vehicles de turisme (M1), esmenta els següents: AA Berlina, AB Berlina amb porta del darrere, AC Familiar (“break”), AD Cupé, AE Descapotable i AF Multiús, no referint-se a les autocaravanes en el citat punt 1, sinó en el punt 5, dintre d'altra categoria de vehicles que denomina “vehicles especials”.(1)
Així doncs, admetent que es tracta de vehicles de categoria M1, la seva carrosseria no està inclosa en els tipus previstos per als turismes sinó en els denominats “vehicles especials”, la qual cosa no és d'estranyar donat que estan construïts sobre el xassís de vehicles comercials utilitzats comunament per a la fabricació de furgons i camions lleugers, la seva longitud oscil·la habitualment entre els 5,50 m. i els 8,00, la seva altura mitja està entorn dels 3,00 m. i la seva massa màxima autoritzada és molt freqüentment de 3.500 kg. i en alguns casos superior, característiques constructives que gens tenen a veure amb un turisme mig i que incideixen en la seva maniobrabilitat, en la distància de frenat, comportament en els girs, etc.
Per tot això, sense perjudici de l'existència de furgons de sèrie l'interior de la qual ha estat condicionat com habitatge comunament coneguts com “camper”, pot concloure's que les autocaravanes són normalment “vehicles especials de la categoria M1”, a l'existència de la qual es refereix, entre uns altres, l'article 2.2 de la directiva 2001/116/CE de la comissió, diferents dels turismes i creditors per tant d'una regulació específica en alguns aspectes puntuals com és el cas de la determinació de les seves velocitats màximes en vies fora de poblat. Per contra, en altres aspectes com circulació, parada i estacionament, es regeixen per les normes aplicables amb caràcter general a tots els vehicles.
2.- VELOCITATS MÀXIMES
L'article 48.1 a) del Reglament General de Circulació, aprovat per Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre estableix per als automòbils les velocitats màximes en vies fora de lloc poblat conforme al següent tenor:
“a) Per a automòbils:
1r- En autopistes i autovies: turismes i motocicletes 120 Km/h; autobusos, vehicles derivats de turisme i vehicles mixts adaptables, 100 Km/h; camions, vehicles articulats, tractocamions, furgons i automòbils amb remolc de fins a 750 Kg., 90 Km/h; restants automòbils amb remolc: 80 Km/h.
2n- En carreteres convencionals senyalitzades com vies per a automòbils i en la resta de carreteres convencionals sempre que aquestes últimes tinguin un voral pavimentat de 1,50 metres o més d'amplària, o més d'un carril per a algun dels sentits de circulació: Turismes i motocicletes 100 Km/h; autobusos, vehicles derivats de turisme i vehicles mixts adaptables, 90 Km/h; camions, vehicles articulats, tractocamions, furgons i automòbils amb remolc 80 Km/h.
3r- En la resta de les vies fora de poblat: turismes i motocicletes 90 Km/h; autobusos, vehicles derivats de turisme i vehicles mixts adaptables, 80 Km/h; camions, vehicles articulats, tractocamions, furgons i automòbils amb remolc, 70 Km/h.
4t- En qualsevol tipus de via on estigui permesa la seva circulació: vehicles de tres rodes i quadricicles, 70 Km/h”
Sent les autocaravanes “vehicles especials de categoria M1” distints dels turismes es considera justificat no aplicar-los els mateixos límits de velocitat fora de lloc poblat que a aquest tipus de vehicles, sinó aquells corresponents a altres vehicles de categoria M (destinats al transports de persones), el que donaria lloc als següents límits de velocitat:
· En autopistes i autovies.................................................... 100 Km/h
· En carreteres convencionals senyalitzades com vies per a automòbils i carreteres amb voral pavimentat d'almenys 1,50 m. d'amplària o més d'un carril per a algun dels sentits de la circulació............................................................................. 90 Km/h
· En la resta de les vies fora de lloc poblat.............................. 80 Km/h
Aquests límits de velocitat serien aplicables a les autocaravanes que circulin sense remolc, classificades en la seva targeta ITV amb els següents codis:
- 3148 (vehicle mixt habitatge)
- 3200 (autocaravana sense especificar de MMA menor o igual a 3.500 Kg.)
- 3248 (autocaravana habitatge de MMA menor o igual a 3.500 Kg.)
Les autocaravanes classificades amb els codis:
- 3300 (autocaravana sense especificar de MMA major de 3.500 Kg.)
- 3348 (autocaravana habitatge de MMA major de 3.500 Kg.)
- 2448 (furgó habitatge)
Es regirien pels mateixos límits de velocitat aplicables als camions (per raó de la seva massa màxima autoritzada) i a la resta dels furgons: 90 Km/h en autopistes i autovies, i 80 Km/h en carreteres convencionals.
En vies urbanes seran d'aplicació a les autocaravanes, qualsevol que sigui el seu codi de classificació, igual que a la resta dels vehicles en general el límit de velocitat genèric de 50 Km/h, en els termes previstos en l'article 50 del Reglament General de Circulació.
3.- PARADA I ESTACIONAMENT
Sota el títol “Parada i estacionament”, el Reglament General de Circulació regula en el seu capítol VIII (articles 90 a 94), les normes aplicables a aquestes maniobres, relatives a llocs que han d'efectuar-se, manera i forma d'execució, col·locació del vehicle, ordenances municipals i llocs prohibits, que hauran de ser observades per tots els vehicles amb caràcter general.
3.1 vies urbanes
En relació amb els llocs que han d'efectuar-se la parada i l'estacionament en vies urbanes, a l'article 90.2 del Reglament General de Circulació indica en el seu paràgraf segon que haurà d’observar-se a aquest efecte el disposat en les ordenances que dictin les autoritats municipals, en relació amb les quals l'article 93 diu el següent:
“1. El règim de parada i estacionament en vies urbanes es regularà per ordenança municipal, i podran adoptar-se les mesures necessàries per a evitar el entorpecimiento del tràfic, entre elles, limitacions horàries de durada de l'estacionament, així com les mesures correctores precises, inclosa la retirada del vehicle o la seva immobilització quan no es trobi proveït del títol que habiliti l'estacionament en zones limitades en temps, o excedeixin de l'autorització concedida fins que s'assoleixi la identificació del conductor.
2. En cap cas podran les ordenances municipals oposar-se, alterar, desvirtuar, o induir a confusió amb els preceptes d'aquest reglament.”
Una de les queixes que amb major freqüència es formulen davant aquesta Direcció general de Tràfic pels usuaris d’autocaravanes és la prohibició d'estacionament aplicable a aquests vehicles en part o en la totalitat de les vies urbanes que alguns ajuntaments incorporen a les seves ordenances.
Aquestes regulacions es realitzen a l'empara de l'article 7 del text articulat de la Llei sobre Tràfic, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Vial, aprovat per Reial decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març, que atribueix als municipis, en l'àmbit d'aquesta Llei, una sèrie de competències, i entre elles:
“b) La regulació mitjançant Ordenança Municipal de Circulació, dels usos de les vies urbanes, fent compatible l'equitativa distribució dels aparcaments entre tots els usuaris, amb la necessària fluïdesa del tràfic rodat, així com l'establiment de mesures d'estacionament limitat, amb la finalitat de garantir la rotació dels aparcaments, ...”
Per això, segons el parer d'aquesta Direcció general de Tràfic és indiscutible que l'exclusió de determinats usuaris ha de ser necessàriament motivada i fonamentada en raons objectives com poden ser les dimensions exteriors d'un vehicle o la seva massa màxima autoritzada, però no pel seu criteri de construcció o utilització ni per raons subjectives com poden ser els possibles comportaments incívics d'alguns usuaris tals com sorolls nocturns, abocat d'escombraries o d'aigües usades a la via pública, monopolització de l'espai públic mitjançant la col·locació d'estructures i estris o altres situacions d'abús contra les quals les autoritats locals disposen d'eines legals eficaces que han de ser utilitzades de forma no discriminatòria contra tots els infractors, ja siguin usuaris de autocaravanes o de qualsevol altre tipus de vehicle.
Les autocaravanes poden, per tant, efectuar les maniobres de parada i estacionament en les mateixes condicions i amb les mateixes limitacions que qualsevol altre vehicle.
Respecte a la manera i forma d'execució de la parada i l'estacionament, l'article 91 del Reglament General de Circulació estableix que aquestes maniobres “haurien d'efectuar-se de tal manera que el vehicle no obstaculitzi la circulació ni constitueixi un risc per a la resta dels usuaris de la via, cuidant especialment la col·locació del vehicle i evitar que pugui posar-se en moviment en absència del conductor.”
Quant a la col·locació del vehicle l'article 92 del citat Reglament General de Circulació estableix el següent:
“1. La parada i l'estacionament es realitzaran situant el vehicle paral·lelament a la vora de la calçada. Per excepció, es permetrà altra col·locació quan les característiques de la via o altres circumstàncies així ho aconsellin.
2. Tot conductor que pari o estacioni el seu vehicle haurà de fer-lo de manera que permeti la millor utilització de l’espai restant disponible.
3. Quan es tracti d'un vehicle a motor o ciclomotor i el conductor hagi de deixar el seu lloc, haurà d'observar, a més, si li són d'aplicació, les següents regles:
a) Parar el motor i desconnectar el sistema d'arrencada i, si s'allunyés del vehicle, adoptar les precaucions necessàries per a impedir el seu ús sense autorització.
b) Deixar accionat el fre d'estacionament.
c) En un vehicle proveït de caixa del canvi, deixar col·locada la primera velocitat, en pendent ascendent, i la marxa cap a enrere, en descendent, o, si escau, la posició d'estacionament.
d) Quan es tracti d'un vehicle de més de 3.500 quilograms de massa màxima autoritzada, d'un autobús o d'un conjunt de vehicles i la parada o l'estacionament es realitzi en un lloc amb un pendent sensible, el seu conductor haurà de, a més, deixar-lo degudament calçat, bé sigui per mitjà de la col·locació de falques, sense que puguin emprar a tals fins elements com pedres o uns altres no destinats de manera expressa a aquesta funció, bé per suport d'una de les rodes directrius en la vorada de la vorera, inclinant aquelles cap al centre de la calçada en els pendents ascendents, i cap a fora en els pendents descendents. Les falques, una vegada utilitzades, han de ser retirades de les vies al reprendre la marxa.”
No estableix el Reglament General de Circulació altres condicions que hagin de complir-se a l'efectuar la parada o l'estacionament d'un vehicle, pel que aquesta Direcció general de Tràfic considera que mentre un vehicle qualsevol està correctament estacionat, sense sobrepassar les marques vials de delimitació de la zona d'estacionament, ni la limitació temporal del mateix, si l'hagués, no és rellevant el fet que els seus ocupants es trobin en l'interior del mateix i l’autocaravana no és una excepció, sent suficient que l'activitat que pugui desenvolupar-se en el seu interior no transcendeixi a l'exterior mitjançant el desplegament d'elements que sobrepassin el perímetre del vehicle tals com tendals, dispositius d'anivellació, suports d'estabilització, etc.
3.2 vies interurbanes
L'article 90.1 del Reglament General de Circulació defineix els llocs en els quals han d'efectuar-se les parades i els estacionaments en vies interurbanes assenyalant que haurà de fer-se fora de la calçada, en el costat dret d'aquesta, deixant lliure la part transitable del voral.
També amb caràcter general en autopistes i en autovies estan prohibides les maniobres de parada i estacionament per a tots els vehicles, excepte en zones especialment habilitades per a això.
Són d'aplicació a la parada i l'estacionament en vies interurbanes les normes relatives a la manera i forma d'execució continguts en l'article 91 del Reglament General de Circulació recollit en el punt anterior, així com les consideracions fetes en relació amb l'estacionament en vies urbanes sobre la presència de persones en l'interior del vehicle correctament estacionat, això sense perjudici de la possibilitat d'estacionar en àrees d'estacions de servei o en terrenys privats amb els titulars dels quals puguin acordar-se altres condicions.
Altres conceptes d'alguna manera associats a l'estacionament d’autocaravanes com el d'acampada i pernocta no tenen acollida en la normativa sobre tràfic, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, pel que aquest organisme no pot pronunciar-se sobre la seva definició ni sobre les seves implicacions.
4.- ÚS DE CINTURONS DE SEGURETAT I DISPOSITIUS DE RETENCIÓ
S'utilitzarà el cinturó de seguretat o altres sistemes de retenció degudament homologats, correctament cordats, pel conductor i els passatgers de les autocaravanes tant en vies urbanes com interurbanes. L'incompliment d'aquesta obligació per determinades persones en funció de la seva talla i edat s'ajustarà a les següents prescripcions:
1.- Seients davanters: Queda prohibit circular amb menors de dotze anys en els seients davanters tret que utilitzin dispositius homologats a aquest efecte. Excepcionalment, quan la seva alçària sigui igual o superior a 135 centímetres, els menors de dotze anys podran utilitzar com a tal dispositiu el propi cinturó de seguretat per a adults que estan dotats els seients davanters.
2.- Altres seients: Les persones l'alçària de les quals arribi a els 135 centímetres i no superi els 150 centímetres, podran utilitzar indistintament un dispositiu de retenció homologat adaptat a la seva talla i pes o el cinturó de seguretat per a adults del que estiguin proveïts aquests seients.
3.- En les autocaravanes que no estiguin proveïdes de dispositius de seguretat homologats especialment adaptats a la talla i pes dels seus usuaris no podran viatjar nens menors de tres anys d'edat i els majors de tres anys que no arribin a els 135 centímetres, no podran ocupar un seient davanter. Les normes exposades exclouen per complet la possibilitat d'ocupació dels llits o lliteres d'una autocaravana en circulació, donat a més l'evident risc per als seus ocupants en el cas de frenada brusca, bolcada o col·lisió, no obstant això podran ocupar-se els seients equipats amb sistemes de retenció homologats, utilitzant aquests sistemes, sempre que el nombre de persones que viatgin en el vehicle, tant en la cabina com en l'habitacle habitatge, no excedeixi de les places legalment autoritzades que constin en la documentació d'aquest vehicle.
5.- EQUIPAMENT
Quant a la dotació que com a mínim han de dur les autocaravanes, serà conforme a l'annex XII del Reglament General de Vehicle, la següent: Un joc de làmpades dels llums que estigui obligat a dur, en estat de servei i eines indispensables per al canvi de làmpades, dos dispositius portàtils de presenyalització de perill, una roda de recanvi o una roda d’ús temporal amb les eines necessàries per al canvi de rodes o un sistema alternatiu que ofereixi suficients garanties per a la mobilitat del vehicle.
Així mateix, quan els seus conductors surtin del vehicle i ocupin la calçada o el voral en vies interurbanes hauran d'utilitzar una armilla reflectant d'alta visibilitat, certificada segons el Reial decret 1407/1992, de 20 de novembre.
6.- INSPECCIÓ TÈCNICA
Conforme al Reial decret 711/2006, de 9 de juny, pel qual es modifiquen determinats reials decrets relatius a la inspecció tècnica de vehicles i a l'homologació de vehicles, les seves parts i peces i es modifica, així mateix, el Reglament General de Vehicles, aprovat per Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, s'aplica la següent freqüència d'inspecció a les autocaravanes i als vehicles habitatge:
“Antiguitat:
- Fins a quatre anys: exempt
- De més de quatre anys: bianual
- De més de deu anys: anual”
7.- ÀREES DE SERVEI O D’ ACOLLIDA
Es tracta d'instal·lacions específicament concebudes per a donar servei o acollida a les autocaravanes facilitant una sèrie de serveis necessaris per a aquests vehicles, fonamentalment: estacionament, subministrament d'aigua potable i lloc per al buidatge de dipòsits.
A diferència dels campaments de turisme, les àrees de servei o acollida proporcionen l'espai físic estrictament necessari per a estacionar el vehicle i poden ser de titularitat pública o privada.
Es té coneixement de l'existència d'unes 60 instal·lacions d'aquest tipus a Espanya, per a les quals, a través de la Moció pel ple del Senat el 9 de maig de 2006, s'insta al Govern a la creació d'un senyal de circulació dintre de l'apartat de senyals de servei.
Aquesta Direcció general de Tràfic considera que, sense perjudici del futur disseny i inclusió en el catàleg oficial de senyals d'un senyal específic que indiqui la ubicació d'un àrea de servei o d'acollida de autocaravanes, en l'actualitat el senyal S-122 “altres serveis” del catàleg oficial de senyals de circulació incorporat a l'annex I del Reglament General de Circulació permeten, mitjançant la inclusió d'un senzill pictograma, donar satisfacció a aquesta necessitat.
8.- TRANSPORT DE VEHICLES AUXILIARS
És molt freqüent el transport per les autocaravanes de vehicles auxiliars, normalment bicicletes, un ciclomotor o una motocicleta de petita cilindrada. Aquesta pràctica està autoritzada sempre que s'utilitzi un portabicicletes homologat o una plataforma destinada a aquesta finalitat i, quan sobresurti de la projecció en planta de l’autocaravana, es compleixin els següents requisits conforme al disposat en l'article 15 del Reglament General de Circulació:
- Que sobresurti de la projecció en planta de l’autocaravana, per la part posterior, fins a un 10% de la seva longitud i si anés un sol vehicle (càrrega indivisible), un 15%.
- Que s'adoptin totes les precaucions convenients per a evitar danys o perills als altres usuaris de la via pública, havent d'anar protegida l'extremitat sortint per a minorar els efectes d'un frec o xoc possibles.
- Haurà de senyalitzar-se per mitjà del senyal V-20 que es refereix l'article 173 i les característiques del qual s'estableixen en l'annex XI del Reglament General de Vehicles. Aquest senyal es col·locarà en l'extrem posterior de la càrrega de manera que quedi constantment perpendicular a l'eix del vehicle.
S'han formulat també consultes en relació amb la possibilitat que una autocaravana circuli remolcant a un turisme, aquesta possibilitat està prohibida en l'article 9.3 del Reglament General de Vehicles que no permet la circulació d'un vehicle a motor arrossegant-ne a un altre, tret que aquest es trobi avariat o accidentat i no pugui ser arrossegat per un altre específicament destinat a tal fi, en aquest cas es permet el seu arrossegament fins a la localitat o lloc més pròxim on pugui quedar immobilitzat sense entorpir la circulació i sempre que no se circuli per autopista o autovia.
Sense perjudici de l'anterior, la circulació d'un conjunt de vehicles integrat per una autocaravana i un remolc o semirremolc sobre el qual es transporti altre vehicle, està permesa si el conjunt reuneix les condicions per a la circulació per les vies públiques i està homologat conforme a les Directives 70/156/CEE i 94/20/CEE i a més no superi la longitud màxima autoritzada per a aquests conjunts que és de 18,75 metres per als remolcs i 16,50 metres per als semiremolcs.
El que es fa públic per a general coneixement.
Madrid, 28 de Gener de 2008.
EL DIRECTOR GENERAL
Pere Navarro Olivella
A TOTES LES UNITATS DE L'ORGANISME
.JPG)
Entrades
