dimarts, 7 d’octubre del 2008

VELOCITAT PER A LES AUTOCARAVANES


LES AUTOCARAVANES PODRAN ANAR A 120 KM/H A PARTIR DEL 2009






La Direcció General de Trànsit (DGT) modificarà el Reglament General de Vehicles per tal d´adaptar la mobilitat de les autocaravanes, que actualment estan obligades a circular com a màxim a 100 km/h per les autopistes de l´estat.


És previst que la modificació entri en vigor al llarg del 2009 i establirà els límits de velocitat sota criteris de pes i no pel tipus de vehicle, com passa actualment, de manera que qualsevol autocaravana de fins a 3.500 kg podrà circular a 120 km/h com la resta de vehicles. La mesura respon a una de les tradicionals demandes del sector del caravàning i suposa equiparar-se a la reglamentació vigent a Europa.
La modificació ha estat consensuada per la DGT, els ministeris de Foment i Medi Ambient, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i l´Associació Espanyola del Comerç del Caravàning (ASEICAR), que durant més d´un any han estat treballant per millorar la mobilitat de les autocaravanes al país. Un dels principals resultats ha estat precisament la redacció de la Instrucció 08/V-74 que modifica els límits de velocitat establerts per a les autocaravanes, qüestió que fins ara no s´havia abordat mai específicament i que començava a ser imprescindible modificar per ordenar un sector cada vegada més nombrós.
«La majoria de les autocaravanes són de menys de 3.500 kg i moltes són gairebé com turismes monovolums o petites furgonetes, de manera que per les seves característiques és molt difícil mantenir les velocitats vigents», destaca el president del ASEICAR, José Manuel Jurado. Això, unit al fet que molts estrangers es trobaven que en arribar a Espanya podien ser multats per conduir a 120 km/h, velocitat que els era permesa a la resta de països europeus com França, Itàlia i Alemanya, provocava que des del sector hi hagués moltes queixes.
Jurado destaca que aquesta modificació és «molt positiva» per al sector, però sobretot «és coherent» perquè suposa equiparar-se als límits de velocitat per a les autocaravanes establerts a la resta d´Europa. Així, la nova instrucció estableix que els límits de la velocitat segueixin en tots els casos criteris de pes i mides, independentment del tipus o modalitat de vehicles que es tracti.
Amb la modificació, qualsevol autocaravana de fins a 3.500 kg podrà circular als límits de velocitat genèrics dels turismes, és a dir, a 120 km/h per les autopistes i a 100 km/h per les carreteres, en comptes de tenir els límits a 100 i 90 km/h, respectivament. A partir d´aquest pes, els límits s´establiran igual que en la resta de vehicles superiors com els camions.
La nova normativa estableix també que qualsevol autocaravana podrà fer maniobres de parada i estacionament, que no d´acampada, en les mateixes condicions i limitacions que qualsevol altre vehicle en les vies urbanes. És a dir, que cap ajuntament no podrà prohibir l´aparcament d´aquests vehicles al seu municipi, independentment de l´activitat que hi hagi al seu interior.

Extret de regio7.cat. Dimarts, 30 de setembre de 2008

divendres, 30 de maig del 2008

EL PÉRIGORD NOIR I LE LOT


Vaig preparar el viatge en pocs dies. Com sovint em passa, trobo massa coses interessants i he d'anar eliminant-ne moltes. No sempre es tenen tants dies com es vol.

Això també em va passar aquest cop. Els dies de Setmana Santa només donaven per al Périgord Noir. Vam haver de deixar els altres "Périgords" per una altra ocasió. El que sí que vam fer va ser aprofitar l'anada per veure alguns llocs molt interessants de Le Lot.


DILLUNS, 2 D’ABRIL 07

MANRESA / CAHORS / ARCAMBAL

El dia comença d’hora. No saps com, perquè en teoria ja ho tens tot a punt, però una hora i mitja per acabar d’ultimar coses et passa volant. Després, al pàrquing hi estem una horeta més: col·locar nevera, roba, omplir d’aigua… Sortim doncs quan són uns dos quarts d’onze.

El dia és lleig però la il·lusió del viatge no ens en fa ni adonar. Al cap d’unes dues hores i mitja ja ens plantem a Ax-les-Thermes. Al cap de molt poc veiem un Champion. Ens anirà bé per comprar el pa, pensem. Innocents! Som a França i al migdia tanquen fins i tot els supermercats grans.

Una mica més amunt, pels volts de Foix comença a fer un vent de mil dimonis. Fa por circular. Al cap d’una mica decidim parar, continua el vent i potser serà el millor. Aprofitarem per dinar.

Seguim a poc a poc. El vent també segueix. A Montauban deixem l’autopista. El terreny és molt pla i la carretera no pot tenir massa corbes. Ho hem encertat. El vent va amainant. Fins a Cahors anem molt bé.

L’àrea d’ACs de Cahors és en un racó del pàrquing St George, sota mateix del pont Loius Philippe. Només hi ha tres places però si són plenes es pot aparcar en la zona dels cotxes. Hi surt un bus cap al centre, gratuït.

Anem caminant fins el Pont Valentré, símbol de Cahors, amb les seves tres torres. Construït l’any 1308, està considerat com el pont fortificat més bonic de França. Fem les fotos de rigor i tornem a l’auto. Hi havia l’opció d’anar-hi amb el vehicle, ja que quan s’hi arriba hi ha una plaça per deixar-lo i girar bé.

Hem llegit que si es puja al Mont St-Cyr, es pot contemplar una bonica vista de tot Cahors des del seu mirador. El trencall és al sortir mateix del pàrquing, abans de travessar el pont que teníem a sobre. Finalment decidim no pujar-hi però ens en penedim de seguida. Els teulats són preciosos i les cúpules de la catedral que sobresurten ens fan pensar que ens hem equivocat no fent-ho. Potser de tornada aprofitem per pujar-hi.

Anem a dormir a l’àrea d'Arcambal, per la D911. És un gran pàrquing al centre del poble, de quatre cases, al costat d’un camp de futbol amb una gespa al·lucinant, un camp de bàsquet, de petanca, taula de ping-pong... Una meravella. Com que és d’hora per sopar, aprofitem per estirar les cames, jugar a futbol, córrer...


DIMARTS, 3 D’ABRIL 07

ARCAMBAL / ST-CIRQ-LAPOPIE / GOUFFRE DE PADIRAC / ROCAMADOUR / MONTIGNAC

Ens despertem amb un dia clar, només uns núvols prims enteranyinen el cel, però són incapaços de tapar el sol.

Sortim cap a St-Cirq-Lapopie. Abans d’arribar al poble, veiem un cartell que assenyala un pàrquing gratuït i el poble a 800 m. Més amunt n’hi ha un de pagament. Per tan poc tros, i com a bons catalans, deixem l’auto en aquest. Allà mateix trobem un camí que indica per anar el poble a peu. El camí és preciós, pel mig del bosc. El poble és allà mateix. Entrant per aquí es té l’avantatge que s’hi arriba per baix i tens una vista preciosa del conjunt. Declarat Monument Històric i situat en un penya-segat dominant el Lot, el poble és una munió de carrerons medievals molt pendents, amb alguns (molt pocs) botigues-tallers artesanals i algun petit restaurant. Al capdamunt hi ha un mirador des d’on es pot gaudir d’una bona vista de la val del Lot. El poble ens ha agradat moltíssim.

Acabem la visita força més tard del previst, ja que la primera idea és visitar el “gouffre” de Padirac a primera hora de la tarda. A la tarda, obren a les 2 però ja són gairebé dos quarts quan sortim de St-Cirq i tenim ben bé una hora de viatge. Seguim les indicacions del Tom-Tom i ens porta pel dret. Allò que la distància més curta entre dos punts és la línia recta, aquest programa ho té molt clar. Les carreteres que agafem no tenen ni els carrils pintats, dos cotxes hi passen bé però si un vehicle és més gros, cal afluixar i arramblar-se tots dos. Però tant és. Pràcticament no ens creuem amb ningú en tota l’estona. Passem per poblets de quatre cases. No podem córrer més de 60-70 però amb l’auto tampoc correríem pas massa més. Les altres carreteres d’aquesta zona, tampoc són autopistes. No ens ha sabut gens de greu haver anat per aquí.

Quan arribem a l’avenc, mirem els horaris i veiem que es pot entrar quan es vol. Primer, doncs, dinem.

L’avenc és impressionant. S’hi pot baixar amb ascensors o a peu. Ho tenim clar: baixar per les escales sí, però pujar no!! Abans de començar ja t’avisen que n’hi ha tres-centes!! La visita es tracta d’una passejada amb barca pel riu subterrani que va corrent entre galeries escarpades a la roca, al llarg de 500 m. Seguidament es camina per un tros de galeria fins arribar a un llac superior. Al llarg de la caminada es poden contemplar una sèrie de formacions calcàries molt boniques. En aquest sentit, segur que hi ha coves molt millors ja que en aquesta hi ha poques formacions d'aquest tipus, però sí que val la pena pel seu conjunt: el riu subterrani, el llac que hi ha en el “pis de dalt”, l’alçada interior de la cova i, per suposat, l'avenc per si mateix. Es torna al lloc d’inici, altre cop amb les barques.

Teníem previst visitar Rocamadour a la tarda però a l’hora que anem ho trobarem tot tancat. Decidim gaudir de la vista del poble des de diferents punts, fer quatre fotos i deixar la visita per una altra ocasió. El que no ens imaginàvem en aquell moment és que l’altra ocasió seria aquell mateix divendres.

Seguim la ruta cap Montignac. Només tenim marcada una àrea a mig camí: Souillac. Quan travessem el poble no sabem veure cap indicador de l’àrea (sí que la trobarem de tornada) i pensem que de totes maneres també serà millor acostar-nos més a Montignac i així guanyar temps al matí i visitar les coves més d’hora. De Montignac no hem trobat cap informació de que hi hagi àrea i ens arribem a les coves per veure si s’hi pot pernoctar i si estaríem sols. No hi ha ni una ànima i pensem que és millor quedar-nos en un dels pàrquings del poble. Així com s’hi arriba, baixant de les coves, n’hi ha un. És molt a prop d’on venen les entrades i podem aparcar de cara el Vézère. L’indret és preciós, sobretot quan es va fent fosc i es veuen els llums de les cases de l’altra banda i els fanals que ressegueixen el riu l’il·luminen amb la seva llum groguenca.


DIMECRES, 4 D’ABRIL 07

MONTIGNAC / LASCAUX II / LA-ROQUE-ST-CRISTOPHE / LES-EYZIES-DE-TAYAC-SEREUIL (abric de Cap Blanc) / BELVÈS

Ens llevem i fa cara de ploure. Veiem que hi ha mercat a l’altra banda del riu. Decidim anar a comprar les entrades i donar un volt pel mercat abans d’anar a veure les coves. Ja va bé, perquè ens donen hora per dos quarts de dotze, ja que la demanem en anglès (ho entendrem més que en francès?). El mercat comença després del pont però principalment està instal·lat a plaça de l’església. Hi ha una mica de tot. Atrauen l’atenció sobretot les peixateries, amb una gran varietat de peix i marisc fresc. També hi ha les parades típiques de formatge, de mil i un tipus. I, com és natural en aquesta zona, algunes de foie.

La cova de Lascaux II, a dos quilòmetres i mig del poble, és una acuradíssima rèplica de la cova de Lascaux (descoberta el 1840, va haver d’ésser tancada al públic el 1963, igual com va passar amb la d'Altamira). És realment una meravella. Una visita totalment imprescindible. També s’ha de dir que vam tenir la sort de la guia, que parlava un anglès impecable, i que érem només sis persones en el grup (és clar, a França tothom s’apunta a les visites en francès). Un privilegi, tot plegat.

Quan marxem i travessem Montignac, veiem un senyal d’autocaravanes. No podem saber ben bé si és àrea o només pàrquing. No ens sap greu no haver-lo trobat el dia anterior. La postal que hem tingut al davant durant la nit, dubtem que fos millorable des d’un altre punt del poble.

De camí cap a l’abric de Cap Blanc, entrem a La-Roque-St-Cristophe, amb els seus habitatges troglodítics en els penya-segats sobre el riu Vézère. Hi ha pàrquing gran per aparcar les ac’s, però sense serveis. L’entorn és molt bonic però com que comença a ploure, no ho visitem per dintre. Ens posem a dinar.

A l’abric de Cap Blanc hi arribem a dos quarts de cinc i enganxem per “xiripa” l’última visita del dia (quins horaris aquests francesos!!) Hi ha un fris esculpit a la roca. Només n’hi ha tres al món (tots a França) i aquest és l’únic visitable. Amb diferents llums es poden veure els detalls dels relleus. Impressionant el realisme que tenen. Seguim fins Belvès.

Arribem just per recollir parpers a l’oficina d’informació. No té àrea però et deixen pernoctar al pàrquing de l’entrada.


DIJOUS, 5 D’ABRIL 07

BELVÈS / SARLAT-LA CANÉDA / LA-ROQUE-GAGEAC / DOMME

Al matí fem una volta pel poble de Belvès, amb un casc antic medieval però sense massa interès. Marxem d’hora.

Ens dirigim a Sarlat. Passem per Beynac de llarg perquè a cada racó t’hauries d’aturar i no pot pas ser, encara que estem segur que valia molt la pena. Quan arribem a Sarlat trobem fàcilment l’àrea. És gratuïta per dues hores. Al costat mateix, però, hi ha un pàrquing grandiós gratuït, com la majoria dels que volten la ciutat, però on no s’hi pot fer nit. El cas antic de Sarlat és preciós. Val la pena passejar-hi amb tranquil·litat, perdre’t pels carrerons. Després de dinar, seguim la ruta.

Fem una parada a La-Roque-Gageac. Per fora és molt bonic però no hi ha res més. Actualment es veu que l’estan arreglant. El poble té una àrea al peu del riu que està bé, a tocar on s’agafen les barques (gabarres) per fer una passejada al llarg del Dordogne.

Intentem anar a Domme, venint de La–Roque-Gageac. Ens trobem amb la prohibició de circular ac’s i camions per la carretera que hi puja. Ens indiquen que hem d’anar direcció Vitrac. Efectivament, a Vitrac Port hi ha la carretera que dóna la volta per darrera i per on s’accedeix al poble. Et porta de dret a l’àrea.


DIVENDRES, 6 D’ABRIL 07

DOMME / ROCAMADOUR / AX-LES-THERMES

L’àrea està a deu minuts a peu de les muralles. Situada al cim d'un altiplà, Domme és una ciutat fortificada. La seva construcció va començar el 1281, però la presència de l'home aquí es remunta al paleolític com ho testimonien dels vestigis en grutes que envolten el promontori de Domme. Des d'una talaia a dalt de tot del poble, es veu la vall de la Dordogne. Format per casetes de dos pisos, el poble és bonic de visitar.

Donat que la nit anterior uns autocaravanistes ens van parlar tan bé de Rocamadour, decidim anar-hi de tornada. Tampoc fem massa volta. A mig matí, emprenem el viatge. Hi arribem a l’hora de dinar. Estacionem en un dels pàrquings que hi ha a sota del poble. Dinem i hi pugem. Per cert, no val gens la pena pujar-hi amb el trenet. És caríssim i el camí fins el poble és curt. El poble té encant, però és bàsicament un carrer molt bonic però infestat de botigues turístiques, una a tocar l’altra, el que li fa perdre tot l’interès, sota el meu punt de vista. A sobre del carrer hi ha els santuaris i, al capdamunt, el castell. La pujada és un pèl dura, ja es fa per una escala immensa. Tal i com vaig sentir que deia una altra visitant catalana, semblava que féssim penitència (de fet, és un lloc de peregrinatge). Veiem que no estem massa en forma.

És aquí, i després d’aquesta visita, on emprenem el camí de tornada. Volem fer una bona tirada, així demà no arribarem tan tard. No tenim àrees marcades, per això anem una mica al que surti. Finalment després de donar-hi voltes, sopem a Foix i acabem d’arribar a Ax-Les-Thermes, on sí que coneixem la zona per ac’s.


DISSABTE, 7 D’ABRIL 07

AX-LES-THERMES / MANRESA

Al matí, després de donar el volt pel mercat i de caure un altre formatge, acabem d’arribar a casa per dinar.

dilluns, 17 de març del 2008

Instrucció 08/V-74

(traduït de l'original)

MINISTERI DE L'INTERIOR

Assumpte: Autocaravanes

Instrucció 08/V-74

El constant creixement que ha experimentat en els últims anys el moviment de l’autocaravanisme a Espanya i la falta d'una regulació específica d'alguns aspectes relacionats amb aquesta activitat, van motivar l'aprovació en el Ple del Senat d'una Moció instant al Govern a prendre mesures necessàries per a donar suport al desenvolupament d'aquesta pràctica i regular l'ús de les autocaravanes. Per aquest motiu, la Direcció general de Tràfic ha entès necessari recopilar i interpretar en un únic document tots aquells aspectes normatius que, relacionats amb l’autocaravanisme, es recullen en la legislació sobre tràfic i vehicles a motor.

1.- CONCEPTE

L'annex II del Reglament General de Vehicles, aprovat per Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, defineix a l’autocaravana com “vehicle construït amb propòsit especial, incloent allotjament habitatge, i contenint, almenys, l'equip següent: seients i taula, llits i lliteres que puguin ser convertits en seients, cuina i armaris o similars. Aquest equip estarà rígidament fixat al compartiment habitatge. Els seients i la taula poden ser dissenyats per a ser desmuntats fàcilment.”

Aquesta i altres definicions de vehicles són fruit de la transposició de les Directives vigents en la matèria. Concretament la Directiva 2001/116/CE de la Comissió, de 20 de desembre de 2001 per la qual s'adapta al progrés tècnic la Directiva 70/156/CEE del Consell relativa a l'aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre l'homologació de vehicles a motor i els seus remolcs, en el punt 5.1 de la secció A de l'annex II es refereix a l’autocaravana com “tot vehicle especial de categoria M fabricat de manera que inclogui una zona habitable amb l'equip mínim següent: seients i taula, llits que poden formar-se per conversió dels seients, cuina, armaris. Aquest equipament estarà subjectat fermament en la zona habitable; encara que la taula podrà dissenyar-se per a treure-la amb facilitat.”

Es tracta de vehicles de la categoria M (“vehicles de motor amb almenys quatre rodes, dissenyats i fabricats per al transport de passatgers”) i encara que la Directiva (116/2001/CEE) no ho diu expressament pot inferir-se que al tenir capacitat per a vuit places, com a màxim, (exclosa la del conductor), ens trobem davant vehicles de la categoria M1. No obstant això, el punt 1 de la secció C de l'annex II de la citada Directiva 2001/116/CE, al referir-se als tipus de carrosseria dels vehicles de turisme (M1), esmenta els següents: AA Berlina, AB Berlina amb porta del darrere, AC Familiar (“break”), AD Cupé, AE Descapotable i AF Multiús, no referint-se a les autocaravanes en el citat punt 1, sinó en el punt 5, dintre d'altra categoria de vehicles que denomina “vehicles especials”.(1)

Així doncs, admetent que es tracta de vehicles de categoria M1, la seva carrosseria no està inclosa en els tipus previstos per als turismes sinó en els denominats “vehicles especials”, la qual cosa no és d'estranyar donat que estan construïts sobre el xassís de vehicles comercials utilitzats comunament per a la fabricació de furgons i camions lleugers, la seva longitud oscil·la habitualment entre els 5,50 m. i els 8,00, la seva altura mitja està entorn dels 3,00 m. i la seva massa màxima autoritzada és molt freqüentment de 3.500 kg. i en alguns casos superior, característiques constructives que gens tenen a veure amb un turisme mig i que incideixen en la seva maniobrabilitat, en la distància de frenat, comportament en els girs, etc.

Per tot això, sense perjudici de l'existència de furgons de sèrie l'interior de la qual ha estat condicionat com habitatge comunament coneguts com “camper”, pot concloure's que les autocaravanes són normalment “vehicles especials de la categoria M1”, a l'existència de la qual es refereix, entre uns altres, l'article 2.2 de la directiva 2001/116/CE de la comissió, diferents dels turismes i creditors per tant d'una regulació específica en alguns aspectes puntuals com és el cas de la determinació de les seves velocitats màximes en vies fora de poblat. Per contra, en altres aspectes com circulació, parada i estacionament, es regeixen per les normes aplicables amb caràcter general a tots els vehicles.

2.- VELOCITATS MÀXIMES

L'article 48.1 a) del Reglament General de Circulació, aprovat per Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre estableix per als automòbils les velocitats màximes en vies fora de lloc poblat conforme al següent tenor:

“a) Per a automòbils:

1r- En autopistes i autovies: turismes i motocicletes 120 Km/h; autobusos, vehicles derivats de turisme i vehicles mixts adaptables, 100 Km/h; camions, vehicles articulats, tractocamions, furgons i automòbils amb remolc de fins a 750 Kg., 90 Km/h; restants automòbils amb remolc: 80 Km/h.

2n- En carreteres convencionals senyalitzades com vies per a automòbils i en la resta de carreteres convencionals sempre que aquestes últimes tinguin un voral pavimentat de 1,50 metres o més d'amplària, o més d'un carril per a algun dels sentits de circulació: Turismes i motocicletes 100 Km/h; autobusos, vehicles derivats de turisme i vehicles mixts adaptables, 90 Km/h; camions, vehicles articulats, tractocamions, furgons i automòbils amb remolc 80 Km/h.

3r- En la resta de les vies fora de poblat: turismes i motocicletes 90 Km/h; autobusos, vehicles derivats de turisme i vehicles mixts adaptables, 80 Km/h; camions, vehicles articulats, tractocamions, furgons i automòbils amb remolc, 70 Km/h.

4t- En qualsevol tipus de via on estigui permesa la seva circulació: vehicles de tres rodes i quadricicles, 70 Km/h”

Sent les autocaravanes “vehicles especials de categoria M1” distints dels turismes es considera justificat no aplicar-los els mateixos límits de velocitat fora de lloc poblat que a aquest tipus de vehicles, sinó aquells corresponents a altres vehicles de categoria M (destinats al transports de persones), el que donaria lloc als següents límits de velocitat:

· En autopistes i autovies.................................................... 100 Km/h

· En carreteres convencionals senyalitzades com vies per a automòbils i carreteres amb voral pavimentat d'almenys 1,50 m. d'amplària o més d'un carril per a algun dels sentits de la circulació............................................................................. 90 Km/h

· En la resta de les vies fora de lloc poblat.............................. 80 Km/h

Aquests límits de velocitat serien aplicables a les autocaravanes que circulin sense remolc, classificades en la seva targeta ITV amb els següents codis:

- 3148 (vehicle mixt habitatge)

- 3200 (autocaravana sense especificar de MMA menor o igual a 3.500 Kg.)

- 3248 (autocaravana habitatge de MMA menor o igual a 3.500 Kg.)

Les autocaravanes classificades amb els codis:

- 3300 (autocaravana sense especificar de MMA major de 3.500 Kg.)

- 3348 (autocaravana habitatge de MMA major de 3.500 Kg.)

- 2448 (furgó habitatge)

Es regirien pels mateixos límits de velocitat aplicables als camions (per raó de la seva massa màxima autoritzada) i a la resta dels furgons: 90 Km/h en autopistes i autovies, i 80 Km/h en carreteres convencionals.

En vies urbanes seran d'aplicació a les autocaravanes, qualsevol que sigui el seu codi de classificació, igual que a la resta dels vehicles en general el límit de velocitat genèric de 50 Km/h, en els termes previstos en l'article 50 del Reglament General de Circulació.

3.- PARADA I ESTACIONAMENT

Sota el títol “Parada i estacionament”, el Reglament General de Circulació regula en el seu capítol VIII (articles 90 a 94), les normes aplicables a aquestes maniobres, relatives a llocs que han d'efectuar-se, manera i forma d'execució, col·locació del vehicle, ordenances municipals i llocs prohibits, que hauran de ser observades per tots els vehicles amb caràcter general.

3.1 vies urbanes

En relació amb els llocs que han d'efectuar-se la parada i l'estacionament en vies urbanes, a l'article 90.2 del Reglament General de Circulació indica en el seu paràgraf segon que haurà d’observar-se a aquest efecte el disposat en les ordenances que dictin les autoritats municipals, en relació amb les quals l'article 93 diu el següent:

“1. El règim de parada i estacionament en vies urbanes es regularà per ordenança municipal, i podran adoptar-se les mesures necessàries per a evitar el entorpecimiento del tràfic, entre elles, limitacions horàries de durada de l'estacionament, així com les mesures correctores precises, inclosa la retirada del vehicle o la seva immobilització quan no es trobi proveït del títol que habiliti l'estacionament en zones limitades en temps, o excedeixin de l'autorització concedida fins que s'assoleixi la identificació del conductor.

2. En cap cas podran les ordenances municipals oposar-se, alterar, desvirtuar, o induir a confusió amb els preceptes d'aquest reglament.”

Una de les queixes que amb major freqüència es formulen davant aquesta Direcció general de Tràfic pels usuaris d’autocaravanes és la prohibició d'estacionament aplicable a aquests vehicles en part o en la totalitat de les vies urbanes que alguns ajuntaments incorporen a les seves ordenances.

Aquestes regulacions es realitzen a l'empara de l'article 7 del text articulat de la Llei sobre Tràfic, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Vial, aprovat per Reial decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març, que atribueix als municipis, en l'àmbit d'aquesta Llei, una sèrie de competències, i entre elles:

“b) La regulació mitjançant Ordenança Municipal de Circulació, dels usos de les vies urbanes, fent compatible l'equitativa distribució dels aparcaments entre tots els usuaris, amb la necessària fluïdesa del tràfic rodat, així com l'establiment de mesures d'estacionament limitat, amb la finalitat de garantir la rotació dels aparcaments, ...”

Per això, segons el parer d'aquesta Direcció general de Tràfic és indiscutible que l'exclusió de determinats usuaris ha de ser necessàriament motivada i fonamentada en raons objectives com poden ser les dimensions exteriors d'un vehicle o la seva massa màxima autoritzada, però no pel seu criteri de construcció o utilització ni per raons subjectives com poden ser els possibles comportaments incívics d'alguns usuaris tals com sorolls nocturns, abocat d'escombraries o d'aigües usades a la via pública, monopolització de l'espai públic mitjançant la col·locació d'estructures i estris o altres situacions d'abús contra les quals les autoritats locals disposen d'eines legals eficaces que han de ser utilitzades de forma no discriminatòria contra tots els infractors, ja siguin usuaris de autocaravanes o de qualsevol altre tipus de vehicle.

Les autocaravanes poden, per tant, efectuar les maniobres de parada i estacionament en les mateixes condicions i amb les mateixes limitacions que qualsevol altre vehicle.

Respecte a la manera i forma d'execució de la parada i l'estacionament, l'article 91 del Reglament General de Circulació estableix que aquestes maniobres “haurien d'efectuar-se de tal manera que el vehicle no obstaculitzi la circulació ni constitueixi un risc per a la resta dels usuaris de la via, cuidant especialment la col·locació del vehicle i evitar que pugui posar-se en moviment en absència del conductor.”

Quant a la col·locació del vehicle l'article 92 del citat Reglament General de Circulació estableix el següent:

“1. La parada i l'estacionament es realitzaran situant el vehicle paral·lelament a la vora de la calçada. Per excepció, es permetrà altra col·locació quan les característiques de la via o altres circumstàncies així ho aconsellin.

2. Tot conductor que pari o estacioni el seu vehicle haurà de fer-lo de manera que permeti la millor utilització de l’espai restant disponible.

3. Quan es tracti d'un vehicle a motor o ciclomotor i el conductor hagi de deixar el seu lloc, haurà d'observar, a més, si li són d'aplicació, les següents regles:

a) Parar el motor i desconnectar el sistema d'arrencada i, si s'allunyés del vehicle, adoptar les precaucions necessàries per a impedir el seu ús sense autorització.

b) Deixar accionat el fre d'estacionament.

c) En un vehicle proveït de caixa del canvi, deixar col·locada la primera velocitat, en pendent ascendent, i la marxa cap a enrere, en descendent, o, si escau, la posició d'estacionament.

d) Quan es tracti d'un vehicle de més de 3.500 quilograms de massa màxima autoritzada, d'un autobús o d'un conjunt de vehicles i la parada o l'estacionament es realitzi en un lloc amb un pendent sensible, el seu conductor haurà de, a més, deixar-lo degudament calçat, bé sigui per mitjà de la col·locació de falques, sense que puguin emprar a tals fins elements com pedres o uns altres no destinats de manera expressa a aquesta funció, bé per suport d'una de les rodes directrius en la vorada de la vorera, inclinant aquelles cap al centre de la calçada en els pendents ascendents, i cap a fora en els pendents descendents. Les falques, una vegada utilitzades, han de ser retirades de les vies al reprendre la marxa.”

No estableix el Reglament General de Circulació altres condicions que hagin de complir-se a l'efectuar la parada o l'estacionament d'un vehicle, pel que aquesta Direcció general de Tràfic considera que mentre un vehicle qualsevol està correctament estacionat, sense sobrepassar les marques vials de delimitació de la zona d'estacionament, ni la limitació temporal del mateix, si l'hagués, no és rellevant el fet que els seus ocupants es trobin en l'interior del mateix i l’autocaravana no és una excepció, sent suficient que l'activitat que pugui desenvolupar-se en el seu interior no transcendeixi a l'exterior mitjançant el desplegament d'elements que sobrepassin el perímetre del vehicle tals com tendals, dispositius d'anivellació, suports d'estabilització, etc.

3.2 vies interurbanes

L'article 90.1 del Reglament General de Circulació defineix els llocs en els quals han d'efectuar-se les parades i els estacionaments en vies interurbanes assenyalant que haurà de fer-se fora de la calçada, en el costat dret d'aquesta, deixant lliure la part transitable del voral.

També amb caràcter general en autopistes i en autovies estan prohibides les maniobres de parada i estacionament per a tots els vehicles, excepte en zones especialment habilitades per a això.

Són d'aplicació a la parada i l'estacionament en vies interurbanes les normes relatives a la manera i forma d'execució continguts en l'article 91 del Reglament General de Circulació recollit en el punt anterior, així com les consideracions fetes en relació amb l'estacionament en vies urbanes sobre la presència de persones en l'interior del vehicle correctament estacionat, això sense perjudici de la possibilitat d'estacionar en àrees d'estacions de servei o en terrenys privats amb els titulars dels quals puguin acordar-se altres condicions.

Altres conceptes d'alguna manera associats a l'estacionament d’autocaravanes com el d'acampada i pernocta no tenen acollida en la normativa sobre tràfic, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, pel que aquest organisme no pot pronunciar-se sobre la seva definició ni sobre les seves implicacions.

4.- ÚS DE CINTURONS DE SEGURETAT I DISPOSITIUS DE RETENCIÓ

S'utilitzarà el cinturó de seguretat o altres sistemes de retenció degudament homologats, correctament cordats, pel conductor i els passatgers de les autocaravanes tant en vies urbanes com interurbanes. L'incompliment d'aquesta obligació per determinades persones en funció de la seva talla i edat s'ajustarà a les següents prescripcions:

1.- Seients davanters: Queda prohibit circular amb menors de dotze anys en els seients davanters tret que utilitzin dispositius homologats a aquest efecte. Excepcionalment, quan la seva alçària sigui igual o superior a 135 centímetres, els menors de dotze anys podran utilitzar com a tal dispositiu el propi cinturó de seguretat per a adults que estan dotats els seients davanters.

2.- Altres seients: Les persones l'alçària de les quals arribi a els 135 centímetres i no superi els 150 centímetres, podran utilitzar indistintament un dispositiu de retenció homologat adaptat a la seva talla i pes o el cinturó de seguretat per a adults del que estiguin proveïts aquests seients.

3.- En les autocaravanes que no estiguin proveïdes de dispositius de seguretat homologats especialment adaptats a la talla i pes dels seus usuaris no podran viatjar nens menors de tres anys d'edat i els majors de tres anys que no arribin a els 135 centímetres, no podran ocupar un seient davanter. Les normes exposades exclouen per complet la possibilitat d'ocupació dels llits o lliteres d'una autocaravana en circulació, donat a més l'evident risc per als seus ocupants en el cas de frenada brusca, bolcada o col·lisió, no obstant això podran ocupar-se els seients equipats amb sistemes de retenció homologats, utilitzant aquests sistemes, sempre que el nombre de persones que viatgin en el vehicle, tant en la cabina com en l'habitacle habitatge, no excedeixi de les places legalment autoritzades que constin en la documentació d'aquest vehicle.

5.- EQUIPAMENT

Quant a la dotació que com a mínim han de dur les autocaravanes, serà conforme a l'annex XII del Reglament General de Vehicle, la següent: Un joc de làmpades dels llums que estigui obligat a dur, en estat de servei i eines indispensables per al canvi de làmpades, dos dispositius portàtils de presenyalització de perill, una roda de recanvi o una roda d’ús temporal amb les eines necessàries per al canvi de rodes o un sistema alternatiu que ofereixi suficients garanties per a la mobilitat del vehicle.

Així mateix, quan els seus conductors surtin del vehicle i ocupin la calçada o el voral en vies interurbanes hauran d'utilitzar una armilla reflectant d'alta visibilitat, certificada segons el Reial decret 1407/1992, de 20 de novembre.

6.- INSPECCIÓ TÈCNICA

Conforme al Reial decret 711/2006, de 9 de juny, pel qual es modifiquen determinats reials decrets relatius a la inspecció tècnica de vehicles i a l'homologació de vehicles, les seves parts i peces i es modifica, així mateix, el Reglament General de Vehicles, aprovat per Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, s'aplica la següent freqüència d'inspecció a les autocaravanes i als vehicles habitatge:

“Antiguitat:

- Fins a quatre anys: exempt

- De més de quatre anys: bianual

- De més de deu anys: anual”

7.- ÀREES DE SERVEI O D’ ACOLLIDA

Es tracta d'instal·lacions específicament concebudes per a donar servei o acollida a les autocaravanes facilitant una sèrie de serveis necessaris per a aquests vehicles, fonamentalment: estacionament, subministrament d'aigua potable i lloc per al buidatge de dipòsits.

A diferència dels campaments de turisme, les àrees de servei o acollida proporcionen l'espai físic estrictament necessari per a estacionar el vehicle i poden ser de titularitat pública o privada.

Es té coneixement de l'existència d'unes 60 instal·lacions d'aquest tipus a Espanya, per a les quals, a través de la Moció pel ple del Senat el 9 de maig de 2006, s'insta al Govern a la creació d'un senyal de circulació dintre de l'apartat de senyals de servei.

Aquesta Direcció general de Tràfic considera que, sense perjudici del futur disseny i inclusió en el catàleg oficial de senyals d'un senyal específic que indiqui la ubicació d'un àrea de servei o d'acollida de autocaravanes, en l'actualitat el senyal S-122 “altres serveis” del catàleg oficial de senyals de circulació incorporat a l'annex I del Reglament General de Circulació permeten, mitjançant la inclusió d'un senzill pictograma, donar satisfacció a aquesta necessitat.

8.- TRANSPORT DE VEHICLES AUXILIARS

És molt freqüent el transport per les autocaravanes de vehicles auxiliars, normalment bicicletes, un ciclomotor o una motocicleta de petita cilindrada. Aquesta pràctica està autoritzada sempre que s'utilitzi un portabicicletes homologat o una plataforma destinada a aquesta finalitat i, quan sobresurti de la projecció en planta de l’autocaravana, es compleixin els següents requisits conforme al disposat en l'article 15 del Reglament General de Circulació:

- Que sobresurti de la projecció en planta de l’autocaravana, per la part posterior, fins a un 10% de la seva longitud i si anés un sol vehicle (càrrega indivisible), un 15%.

- Que s'adoptin totes les precaucions convenients per a evitar danys o perills als altres usuaris de la via pública, havent d'anar protegida l'extremitat sortint per a minorar els efectes d'un frec o xoc possibles.

- Haurà de senyalitzar-se per mitjà del senyal V-20 que es refereix l'article 173 i les característiques del qual s'estableixen en l'annex XI del Reglament General de Vehicles. Aquest senyal es col·locarà en l'extrem posterior de la càrrega de manera que quedi constantment perpendicular a l'eix del vehicle.

S'han formulat també consultes en relació amb la possibilitat que una autocaravana circuli remolcant a un turisme, aquesta possibilitat està prohibida en l'article 9.3 del Reglament General de Vehicles que no permet la circulació d'un vehicle a motor arrossegant-ne a un altre, tret que aquest es trobi avariat o accidentat i no pugui ser arrossegat per un altre específicament destinat a tal fi, en aquest cas es permet el seu arrossegament fins a la localitat o lloc més pròxim on pugui quedar immobilitzat sense entorpir la circulació i sempre que no se circuli per autopista o autovia.

Sense perjudici de l'anterior, la circulació d'un conjunt de vehicles integrat per una autocaravana i un remolc o semirremolc sobre el qual es transporti altre vehicle, està permesa si el conjunt reuneix les condicions per a la circulació per les vies públiques i està homologat conforme a les Directives 70/156/CEE i 94/20/CEE i a més no superi la longitud màxima autoritzada per a aquests conjunts que és de 18,75 metres per als remolcs i 16,50 metres per als semiremolcs.

El que es fa públic per a general coneixement.

Madrid, 28 de Gener de 2008.

EL DIRECTOR GENERAL

Pere Navarro Olivella

A TOTES LES UNITATS DE L'ORGANISME

dimarts, 1 de gener del 2008

EL CAP DE GATA


Durant la Setmana Santa del 2.006, vam aprofitar els dies que teníem de vacances per fer una visita a la zona del Cap de Gata. Idíl·lic per les seves platges, sovint verges, i reconegut com un terrirori fantàstic per recórrer amb AC, no podíem esperar gaire per a visitar-lo.


En aquest cas, no he redactat un diari de viatge pròpiament dit, sinó que més aviat es tracta d’un petit recull d’informació dels llocs més destacables dels voltants del cap, tant pobles com platges.




POBLES


Níjar és una població de traçat àrab en la qual pot visitar-se l'església de l'Assumpció, d'estil mudèjar. Plena de botigues d'artesania, s’hi pot comprar “jarapas” (catifes morisques). L’oficina de Turisme és a l’ajuntament, plaça Glorieta, 1 (oberta només matins fins la 1:30).



San Miguel del Cabo de Gata és una petita població costanera que conserva una torre de vigilància del segle XVI.



De camí cap al far del Cabo de Gata es troba el poblet de La Almadrava de Montelva, als voltants del qual hi ha grans extensions de salines. També s’hi troben els aiguamolls de Les Salinas, amb una caseta per observar les aus. També hi ha una altra caseta-observatori abans d’arribar a San Miguel, que queda ben bé a la banda oposada de l’altra. El lloc és una important parada en el viatge migratori dels flamencs. Nosaltres hi hem vist molt poques aus.



El Far de Cabo de Gata va ser construït en 1861 sobre les runes d'un antic castell. Des del mirador de les Sirenas (al costat del far) pot contemplar-se una vista espectacular. La pujada al far és estreta en el tram del mig, on només hi ha un carril, però amb espais als costat per apartar-se i anar cedint el pas en un i altre sentit. Molt a prop hi ha la torre de la Vela Blanca, de construcció àrab, que formava part del sistema defensiu contra els atacs pirates, molt freqüents en aquestes costes. Hi ha una pista que porta a San José però que no hi deixen passar els vehicles i per això s’ha de retrocedir fins a San Miguel.



Al Pozo de los Frailes, al mig del poble, hi ha una sínia i un safareig públic musulmà restaurat. Al costat mateix hi ha un punt d’informació.



San José és la població més important del Parc Natural. És un nucli de cases blanques amb petites finestres. Posseeix una bona infrastructura turística i port esportiu. Val la pena acostar-se a les platges dels voltants. Potser la platja de Mónsul és la que sintetitza millor que cap altra l'essència d'aquesta costa, amb les seves dunes mòbils, cales de fina sorra entre parets volcàniques, i La Peineta, gran roca el peu del mar, presidint el paisatge. Un altre racó de gran bellesa és la Cala de Genoveses, anomenada així per la flota genovesa que va participar en l'assalt cristià d'Almeria el 1147. Les dues platges es troben seguint un camí sense asfaltar però bo, només entrar al poble, a la dreta. Tenen grans pàrquings a tocar la platja. El centre d’informació del parc natural del Cabo de Gata-Níjar és al carrer Correos s/n



El nucli pesquer i turístic de Los Escullos s'insereix en un bell paisatge de penya-segats i curioses formacions causades per l'erosió, amb el castell de San Felipe sobre una duna fossilitzada.



La Isleta del Moro és un petit poble pesquer situat en una franja de terra que s'endinsa en el mar. Segons s’entra al poble, a l'esquerra hi ha una gran esplanada que està sobre la platja del Peñón Blanco, S’hi pot parar per visitar el poble. A La Isleta del Moro es menja bé a "La Ola", menú correcte, bona carta i tapes. De camí a Rodalquilar hi ha el mirador de La Amatista, des d'on s'albira una preciosa panoràmica, en una zona de petites cales de difícil accés.



Rodalquilar va ser un important nucli miner, activitat avui abandonada. A prop, la Torre de los Lobos, del segle XVIII, ofereix una magnífica vista del Playazo, amb les seves curioses formacions volcàniques. Al Playazo s’hi arriba per un camí mig asfaltat d’uns tres Km. que surt de molt a prop de Rodalquilar. Pel camí aquest s’hi troben diverses construccions, com el Fuerte de Rodalquilar.



Des de Las Negras poden fer-se excursions amb barca per les precioses cales veïnes. Des del poble es pot realitzar una excursió a peu a Cala San Pedro, una bonica cala coronada per un castell, amb una font d'aigua dolça.



Agua Amarga és una població turística ideal per a passar unes tranquil·les vacances i gaudir de la seva platja, reconeguda amb la Bandera Blava. Prop d’aquí, i després de 1400 metres de fort pendent s’arriba a la Mesa Roldan, un far i una torre de defensa, que mai va arribar a defensar res, perquè en aquella època els seus canons no arribaven a als vaixells pirates, ja que estava situada massa allunyada de la costa. Per la panoràmica que es veu sobre la costa d’Almeria val la pena pujar-hi. També des d'aquí, a 15 min. a peu, s'arriba a la Playa de los Muertos, una de les poques platges verges que queden en el nostre país, sense edificacions, sense cotxes, sense xiringuitos, només un entorn de grans roques volcàniques que tanquen una magnífica platja. La tornada ja és més dura perquè tot és de pujada. Segons una antiga història, a aquesta platja hi van arribar, procedents d'un naufragi, desenes de cadàvers. Accessibles a peu són també la Cala del Plomo i Cala de Enmedio. A Agua Amarga es pot aparcar al camp de futbol, a la dreta, només entrar, que queda al peu de la platja.



A Carboneras, he llegit que es pot aparcar al port pesquer al costat de la llotja i que al passeig marítim hi ha aigua a dojo. S’hi pot accedir per la part sud del poble, quan el carrer fa una mena de doble corba. Se segueix fins al final, que es veu el mar, i a la esquerra. També al passeig hi ha un bar amb terrassa (bar tipus taverna) amb un peix molt bo i tot és a la planxa. L’oficina de Turisme és a la Plaça del Castillo 1



Mojácar: l'interessant és el poble antic, enfilat a la muntanya, amb una arquitectura andalusa molt peculiar i sobretot un espectacular color blanc. El casc medieval amb carrerons estrets és un bon lloc per a trobar "Indalos" de totes les formes possibles. Es pot pujar a Mojácar per la part de darrere del poble, és a dir, se segueix la carretera que voreja el poble per baix fins a trobar un senyal que posa Mojácar (Camp de Futbol). Aquesta és la que puja per la part de darrere del poble, on es troba un pàrquing en el qual es pot aparcar sense problemes (alerta amb els arbres). D'allí, pujar a peu al centre són 5 minuts. Oficina de Turisme al c/Glorieta s/n



De Garrucha se’n coneix la seva famosa gamba vermella. A la part de l'escullera, es pot aparcar i pernoctar.




PLATGES I CALES


*Ruta Sud: Genoveses - Mónsul - Media Luna - Cabo de Gata - San Miguel


Platja de los Genoveses: Platja nudista (no oficial) de 1180 m. Caminant entre gran quantitat de vegetació i per unes petites dunes de sorra i roques, s’arriba a Genoveses, una excel·lent platja des de qualsevol punt de vista. Igual que la resta de platges del parc natural posseeix una singular bellesa, però aquesta és la més gran. Aquí el nudisme es practica per zones. L'extrem que es coneix com a Morrón de los Genoveses és ple d’uns tallats que cal visitar.


Platja de Mónsul: Platja rústica amb pàrquing. Una estupenda platja partida en dues i que en un extrem té el seu famós “peñoncillo” de La Peineta, un aglomerat volcànic. En el Mónsul també és practica el nudisme integral, però en la meitat de la dreta, en el costat sud, més reservat a la vista de l'aparcament. Amb aigües transparents.


Platja de la Media Luna: Platja nudista (no oficial) de 185 m. Com bé indica el seu nom, la cala té forma de mitja lluna. La sorra és fina i grisa, i l'ambient és molt relaxat; alterna banyistes amb vestit de bany i nudistes.




*Ruta Nord: Els Escullos - Isleta del Moro - Rodalquilar - Agua Amarga – Carboneras


Escullos: amb una platja molt deteriorada i no recomanable


Isleta del Moro: amb bones platges com la del Peñón Blanco i la Cala de los Toros, i on, si bussegem, podem veure el famós prat de posidònies.


Cala de los Toros: Platja nudista. Estupenda cala de sorra negra, a causa de les roques que l'envolten. Està situada en una petita vall, en el camí de la qual hi ha pins i palmeres. L'entorn d'aquesta cala és esplèndid


El Playazo: Platja rústica nudista (no oficial). Per un camí de terra d’uns tres Km. de molt a prop de Rodalquilar, s’arriba a la gran platja de fina sorra daurada flanquejada pel castell de San Ramon. Impressionants els blancs penya-segats que s'amaguen després del castell. Hi ha ACs. Nits tranquiles.


Las Negras: Platja urbanitzada. El poble de Las Negras, amb les seves petites barques a la vora de l’aigua, fa que aquest sigui un paisatge d'allò més pintoresc. Des del punt de vista estricte d'un banyista, aquesta platja no és particularment bona. Té zones de sorra i d’altres de grava i pedra. No obstant això la gran quantitat de petits peixos la converteixen en un lloc ideal per a la pràctica del busseig amb esnórquel


Cala del Plomo: Platja verge de 260 m. Aquesta és una recòndita cala a la qual es pot accedir amb cotxe després de recórrer 4 km per un camí de terra. Té bastants pedres, però es troba sorra a mesura que t'acostes a la vora de l’aigua. Les úniques edificacions que hi ha són dues petites cases que tenen magnífiques vistes al mar. Al principi d'aquesta cala hi ha un camí de terra que duu a Cala de Enmedio, un lloc encara més recomanable.


Cala de Enmedio: Platja nudista de 160 m. Constitueix una excel·lent cala. Té unes roques escarpades a banda i banda, les quals aprofita la gent per a prendre el sol. Aquest és un lloc privilegiat; bona sorra, espectacular entorn, i molta tranquil·litat. Per a arribar aquí cal accedir amb cotxe per una pista de terra d'uns 7 Km i després anar caminant prop de 3 Km


Agua Amarga: Platja urbanitzada. En aquesta platja, de sorra fina i grisa, hi ha uns fantàstics penya-segats sedimentaris amb una gran varietat de fòssils. Si nedem vorejant aq uests penya-segats trobarem coves calcàries d'una bellesa impressionant. Té dutxes, xiringuitos i algun restaurant a peu de platja


Playa de Los Muertos: Platja nudista (no oficial). S'hi arriba a peu per un camí després de la Mesa de Roldan. És una platja de sorra gruixuda i graveta, pel que no resulta molt còmoda, però no obstant això té una aigua molt




PER TENIR EN COMPTE!

No ens ha estat fàcil trobar aigua en la zona per on hem passat. Hi ha poques gasolineres i en les que qui ha, no tenen aigua o l’aixeta raja poc. Em pogut omplir a:

El Pozo de los Frailes: a sota la sínia musulmana restaurada hi ha una aixeta que dóna aigua als safareigs al peu de la carretera, al mig del poble

La Isleta del Moro: al mig del poble, a la plaça, on hi ha uns safareigs públics amb aixetes de rosca. Hi ha espai per maniobrar.