dimarts, 16 d’octubre del 2007

ALEMANYA. Informacions vàries

GEOGRAFIA

El territori d'Alemanya és el quart quant a grandària dins de la UE. S’estén dels alts pics dels Alps (punt més alt: el Zugspitze a 2.962 m d'altura) al sud, fins les costes dels mars Bàltic i del Nord. Limita al nord amb el Mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa; i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Al centre del país es troben les terres altes forestals i al sud-oest la Selva Negra. Alguns dels seus rius més importants són el Rin, l'Elba, el Danuvi i el Main. Entre els llacs destaca el Constança i el Müritz.

Superfície terrestre: 356.680 Km2

L’ESTAT

Nom oficial: Bundesrepublik Deutschland.

Divisió administrativa: la República Federal Alemanya és un Estat parlamentari federal compost de 16 Länder (estats federats), des del 3 d'octubre de 1990, cadascun amb la seva pròpia capital.

Capital: Berlín (des de 1990) 3.324.000 hab.(1999).

Altres ciutats: Hamburg 3.258.500 hab.; München (Munic) 2.342.500; Dresden 1.031.100; Koeln (Colònia) 966.500; Frankfurt 73.600 (2000).

Govern:

Alemanya és una república federal democràtico-parlamentària, el sistema polític de la qual és definit en la seva constitució de 1949 (amb esmenes), anomenada Grundgesetz (llei fonamental).

Poseeix un sistema parlamentari, en què el cap de govern, el Bundeskanzler (canceller), és electe. Agela Merkel és canceller des d'octubre de 2005

El parlament, anomenat Bundestag, és elegit cada quatre anys per sufragi popular en un sistema complex el qual combina representació directa i la proporcional. Està formada per 669 membres. Els 16 Bundesländer són representats a nivell federal pel Bundesrat (consell federal), amb 69 membres, el qual, depenent de l'afer en discussió, pot guanyar la paraula en el procediment legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administració.

La funció de cap de'Estat la compleix el Bundespräsident (president federal), els poders del qual es limiten a feines cerimonials i representatives. Horst Köhler és el president des de juliol de 2004.

En l'àmbit de la Unió Europea, Alemanya té la representació més nombrosa al Parlament Europeu en virtut de la seva condició de país més poblat de la Unió.

L'organització territorial d'Alemanya té quatre nivells bàsics:

El govern federal, Bundesstaat o Bundesebene.

Els estats federats, o Länder.

Els districtes, o Kreise.

Les ciutats de més de 100.000 habitants (i algunes excepcions més) estan exemptes de formar part d'un districte, i l'ajuntament assumeix les competències dels districtes.

Festa nacional: 3 d'octubre, dia de la Unitat alemanya (1990).

Ambaixada Espanyola a Berlín, Tel.: +49 (0)30-25 40 07-0, Fax: +49 (0)30-25 79 95-57

L’AMBIENT

El nord del país és una vasta plana. El litoral del Mar Bàltic és accidentat, amb golfs estrets i profunds. El centre està constituït per un conjunt de muntanyes antigues, altiplans i conques sedimentàries: entre els massissos antics es destaquen els de la Selva Negra i la Pissarra Renana. La regió sud comença a la vall del Danubi i està composta per altiplans (Altiplà Bavarès), limitats pel sud pels Alps de Baviera. En les conques dels rius Ruhr i Ems es concentren importants jaciments de carbó i lignit, que van ser la base del desenvolupament industrial. La indústria pesada es concentra a la vall del Ruhr, la Renània Mitja i la Baixa Saxònia. En l’ex-República Democràtica Alemanya, el sud és ric en jaciments de carbó, lignit, plom, estany, plata i urani. Allí es concentra la indústria química, electroquímica, metalúrgica i siderúrgica. Aquesta regió ha estat devastada per la contaminació de l'aire provinent de les fonts d'energia sobre la base de carbó utilitzades en la indústria. L'emissió de diòxid sulfúric a l'est alemany és unes quinze vegades superior a les emissions a l'oest. Aquestes emissions tòxiques contribueixen al problema de la pluja àcida. Les aigües sense tractar dels residus industrials barrejades amb metalls pesats i substàncies químiques tòxiques han devastat els rius principalment a l’est d’Alemanya. Molts d'aquests elements s'aboquen al Mar Bàltic, altament contaminat.

LA SOCIETAT

Població: 81.990.174 persones (2002); germànics 91,2%, turcs 2,5%, ex-iugoslaus 1%, italians 0,7%, grecs 0,4%, bosnis 0,4% i altres 3,3 % (1995).

Densitat: 229 hab/Km². La densitat de població en els antics estats federats és per regla general superior (263 hab/Km²) que en els nous (145 hab/Km²).


Religió: cristiana; amb majoria protestant (30 milions) en el nord i l'est; els catòlics, majoritaris en la part occidental abans de la reunificació, són uns 27 milions. Minories jueves i musulmanes.


Idiomes: alemany (oficial) i dialectes; xuclo; turc i altres llengües locals o de col·lectius d'immigrants.

Fins i tot en zones turístiques les instruccions per a ús d'aparcaments, o transport públic només apareix en alemany. En molts llocs que diuen que parlen anglès, però és una barreja d'aquest idioma amb l'alemany.


Partits polítics: Partit Social Demòcrata (SPD; Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i Unió Social Cristiana a Bavària (CSU); Partit Verd ("Die Grünen")-Aliança-90; Partit Demòcrata Liberal (FDP); Partit del Socialisme Democràtic, ex-PSUA; els Republicans (REP).


Organitzacions socials: la poderosa Federació de Treballadors (DGB), amb set milions i mig d'afiliats a Alemanya Occidental, està vinculada al partit socialdemòcrata. La Confederació Sindical Lliure, que tenia nou milions d'afiliats a Alemanya Oriental, esva autodissoldre el maig de 1990; German Watch, ONG que treballa sobre temes d'ecologia, desenvolupament i agricultura; Fundació Heinrich Böll, aliada amb el Partit Verd.

ECONOMIA

Alemanya és la tercera potència econòmica mundial (després de Japó i els Estats Units), el seu PIB supera els 27.600 euros per càpita. No obstant, en el segle XX la seva economia va estar virtualment destruïda en dues ocasions, la primera després del Tractat de Versalles i la següent després de la derrota soferta en la Segona Guerra Mundial.

Abans de la guerra, el Tercer Reich, a través de la política proteccionista de Hitler, va aconseguir renovar les empreses alemanyes que es trobaven moltes d'elles en fallida, millorant substancialment l'economia alemanya i la qualitat de vida del país, portant-la a ser la primera potència mundial junt amb els EUA, però durant el conflicte es va destruir bona part de la infrastructura del país.

Amb els esforços de reconstrucció que van seguir al final de la guerra, la indústria i amb això l'economia del país es van desenvolupar ràpidament, donant lloc al fenomen històric conegut com "miracle alemany". La qualitat dels productes alemanys mai va perdre el seu renom a nivell mundial, i la nació es va imposar en menys d'una dècada com a primera potència econòmica d'Europa, posició que conserva fins avui.

Alemanya és focus de riquesa i això es reflecteix en la creixent economia del centre d'Europa. Amb una infrastructura de carreteres àmplies i un bon nivell de vida, Alemanya és un dels països més industrialitzats del món.

En paraules del Ministre Federal de Relacions Exteriors, Joschka Fischer, Alemanya és "campió mundial de les exportacions", donat el moviment favorable en el comerç exterior del país durant 2004, que va donar als alemanys un superàvit exportador que va aconseguir un nou rècord, amb 156.700 milions d'euros, després del màxim històric registrat en 2002. En total, Alemanya va exportar mercaderies per valor de 730.900 milions d'euros, mentre que les importacions van sumar 574.200 milions.

El Deutsche Bundesbank (Banc Central) i el Banc Central Europeu (BCE) tenen la seva seu central a la ciutat de Frankfurt del Main.

HISTÒRIA

L'idioma alemany i l'orgull alemany es remunten a fa més de mil anys, però l'estat conegut actualment com a Alemanya fou unificat com una nació estat moderna molt recentment: el 1871. Aquest fou el segon Reich alemany, sovint traduït per "imperi", encara que també significa "regne".

Abans de la seva unificació el 1871, Alemanya era una unitat cultural però no realment política. En aquest període s'hi poden distingir les fases següents:

· Primer Reich (conegut durant gran part de la seva existència com el Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya). Va sorgir el 843 de la divisió de l'Imperi Carolingi (que havia estat fundat el 25 de desembre del 800 per Carlemany) i va existir en diverses formes fins el 1806, quan va ser dissolt com a conseqüència de les guerres napoleòniques.

· Unificació alemanya. Després de les guerres napoleòniques, Prússia va anar ampliant els seus territoris fins que va forjar l'Imperi Alemany, encara que excloent-ne Àustria, la qual es va mantenir com un imperi multiètnic durant uns 50 anys més.

Els períodes més importants de la història de l'Alemanya unificada són:

· Segon Reich (l'Imperi Alemany). Es fundà el 18 de gener del 1871 a Versalles i va durar fins el 9 de gener del 1918. Va tenir només tres emperadors.

· República de Weimar (primera república alemanya). Es va instaurar després de la Primera Gerra Mundial.

· Dictadura Nazi (anomenat Tercer Reich pels nazis mateixos, encara que era una dictadura). Va durar 12 anys, des del 1933 fins al 1945.

· Segona república alemanya:

o Alemanya dividida. Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en dos estats republicans: la República Federal Alemanya (corresponent als sectors ocupats pels EUA, França i el Regne Unit) i la República Democràtica Alemanya (al tros ocupat pel soviètics).

o Alemanya reunificada. Des del 3 d'octubre del 1990, Alemanya torna a ser un sol Estat.

CULTURA

Les contribucions alemanyes a la cultura mundial són nombroses. Alemanya va ser terra natal de diversos compositors famosos com Beethoven, Bach, Brahms i Wagner; poetes com Goethe, Lessing i Schiller; filòsofs com Kant, Hegel, Marx i Nietzsche i científics com Humboldt, Einstein, Planck i Gauss.

L'idioma alemany va ser una vegada la lingua franca d' Europa central. Moltes figures històriques importants, encara que no alemanyes en el sentit modern, van estar immerses en la cultura alemanya, per exemple Wolfgang Amadeus Mozart, Franz Kafka i Copèrnic.

En l'actualitat el Premi Nobel de Literatua, Günter Grass és una de les personalitats més influents de l'escena cultural alemanya.

Per segona vegada en la història dels campionats mundials de futbol, l'any 2006 Alemanya va ser la seu de la Copa Mundial de la FIFA.

CLIMA

La major part d'Alemanya pertany a una zona climàtica moderada de transició entre el climes oceànic i continental. El clima d'Alemanya és molt canviant. Les possibilitats de gaudir de bon temps són majors des de maig fins a octubre. Té una temperatura mitjana anual que ronda els 9ºC. La mitjana de l'estiu és de 20 a 30ºC, i a l'hivern al voltant de 0ºC. A l’estiu, molts dies plou a la tarda o nit.

CARÀCTER ALEMANY

En general, són molt ordenats, molt estrictes i respectuosos amb les normes. Van a dormir d’hora; als voltants de les 9 de la nit gairebé no hi ha vida als carrers, càmpings... Molt amables a l’hora d’indicar-te els llocs, si et perds... Són molt respectuosos amb el medi ambient. La recollida selectiva es fa fins i tot en algunes àrees d’ACs. Als supermercats, no acostumen a donar bosses. Si les necessites cal pagar-les. Els envasos de totes les begudes amb gas es paguen, tant si són de plàstic com de vidre. Cal retornar-los per recuperar els diners.

PREUS I NIVELL DE VIDA

Similar al d'Espanya. El gas-oil és una mica més car (de 5 a 15 cts per litre). Per a les visites als llocs turístics tenen una entrada familiar que surt més econòmica, que inclou a cinc persones. Ja surt a compte per una família de quatre membres.

TELÈFON

Hi ha cabines telefòniques que funcionen amb tarja i d’altres amb monedes. Hi ha targes telefòniques de 5 € i 10 € i poden adquirir-se normalment en oficines de correus i quioscs.

Telèfons d’urgències:

112: bombers i ambulància

110: policia

TARGES DE CRÈDIT

En Alemanya no hi ha problemes per a retirar diners en efectiu d'un caixer amb la targeta Visa. A més es pot pagar amb tarja molts hotels, restaurants, botigues i gasolineres.

ANIMALS DOMÈSTICS

Per a la seva entrada en el país és necessari el passaport europeu per animals domèstics. La vacuna de la. ràbia ha de posar-se almenys 30 dies abans del viatge i no ha de tenir una antiguitat superior als 12 mesos. A l’hora de la veritat, els papers no els demana ningú, ja que amb les fronteres obertes no es controla l’entrada a cap país.

Els gossos poden entrar gairebé a tot arreu. Tampoc hi ha cap problema per portar-los al metro, autobús...

HORARIS

La jornada habitual alemanya acaba sobre les 18:00. Això significa que les botigues tanquen aviat i que a partir d’aquesta hora, els carrers queden molt buits. Quan és hora de tancar, no estan d’històries. Et fan sortir ràpid.

ATENCIÓ MÈDICA

Es necessita la tarja sanitària europea, que té vigència per un any, a les oficines de la SS.

CONDUCCIÓ I CARRETERES

Normes de conducció:

Les normes de circulació són les internacionals. El límit d'alcohol en la sang és de 0’5.

A diferència d’aquí, a primera hora de la tarda, la majoria de cotxes porten ja els llums encesos.

Vies de comunicació:

Són en general molt bones. Les autopistes són gratuïtes. Per les autopistes, sense límits de velocitat, les velocitats són molt altes, però per les carreteres respecten estrictament els límits de velocitat establerts.

Limitacions de velocitat a tenir en compte:

Autopista: 130 km/h (recomanada)

Fora de poblacions: 100 km/h

Dintre de poblacions: 50 km/h a 30 km/h

PÀRQUINGS I ÀREES PER AC

A les entrades de les ciutats i pobles solen venir indicats els pàrquings, i en alguns casos amb recomanació per a AC. Molts són de pagament, però no tots, i tenen estació de bus o tramvia si són lluny del centre. En els pàrquings que hi ha indicada una AC, sol haver-hi una instal·lació tipus Sani-Station o Holiday-Clean per a omplir i buidar les aigües. Cal tenir en compte que, donada l’estructura el Sani-Station, es necessita utilitzar una mànega prou llarga (1-1’5 m) que et permeti dur les aigües grises de la sortida de l’AC a l’obertura del forat pel desguàs. És important portar la mànega, sinó implica haver de buidar les grises a base d’anar omplint recipients. En les gasolineres, no hi acostuma a haver aigua.