dijous, 22 de novembre de 2007

LA COSTA DE PORTUGAL


Vam començar a parlar del viatge d’aquest estiu abans d’acabar l’any. La idea principal era no fer massa quilòmetres i per això vam elegir Portugal; ens quedava a la vora. Va ser a principis d’any quan la idea del viatge va canviar. Travessar la península i, partint del centre d’aquell país, baixar per la costa atlàntica i resseguir tot el sud ens implicava fer tants quilòmetres com anar fins a Venècia, per exemple. Per això vam pensar en altres opcions. Finalment, vam acabar per decidir que la primera idea era la bona. També decideixen acompanyar-nos-hi uns bons amics.

Així que serem dues famílies amb AC, de quatre components cadascuna. Sortirem el 28 de juliol a la tarda i tornarem el 18 d’agost del 2.007.


Dia 1

Sortim sobre les 7 de la tarda. Encara no fem el primer quilòmetre que les emissores comencen a fallar. Ho remeno per tot arreu i s’arregla sense saber ben bé com. Ufffffff, sort n’hi ha!

Sopem durant el trajecte, relaxadament. Seguim fins a Mirabueno a 475 Km de casa, un poblet de quatre cases on pernoctem a la plaça de l’església.


Dia 2

Després d’esmorzar, anem al mirador que hi ha darrera l’església. La vista allarga però amb un panorama molt planer. Estem massa acostumats a les vistes de grans muntanyes i aquesta ens sembla poc atraient.

Seguim amb el viatge que vam iniciar per l’Eix Transversal, la N-II, l’A-2 (fins la sortida 12) i que continuem per la M-40, circumval·lant Madrid.

Havíem llegit en un relat d’uns autocaravanistes sobre el restaurant La Troya, de Trujillo, i havíem quedat que si ens lligava l’hora de dinar amb el pas per aquest poble, podríem mirar de dinar-hi. Però és ple i ens hauríem d’esperar molt. La calor al carrer és insuportable i optem per deixar el dinar i seguir avançant.

Quan són les 4:48, hora catalana, entrem a Portugal (les 3:38 hora portuguesa).

Al cap de poc arribem a Elvas. Fa una calor impressionant. Podem aparcar al costat del camp de futbol. L’entrada al poble té una alçada de 2’10 i no ens permet passar. Elvas té una bonica i ben conservada muralla.

Ens acostem a la plaça del Castelo, on suposadament fan una fira medieval, però que es tradueix en tres paradetes, un grup que toca timbales i un tancat per a justes on sembla que volen fer-hi alguna cosa al cap de poc. A les 6:30, sortim del poble per “potes”, assedegats i empesos per la calor, cap a Évora per l’A-6.

Segueix fent molta calor i no ens decidim a visitar Évora ni a la tarda ni a la nit. Ens quedem al mateix pàrquing on pernoctarem, a tocar una de les entrades de la muralla, jugant cartes i aguantant estoicament la que ens cau a sobre. La calor s’ha ficat a dins de les ACs i passem una nit molt xafogosa.

Abans d’anar a dormir, ens replantegem el viatge i reprogramem la ruta. Aquest primer entrebanc, la calorada insuportable que ens ha soprès, fa que haguem de trobar una alternativa. Ho solucionem ràpidament i fàcil. Decidim anar direcció Cascais per trobar platja i poder-nos remullar i fer la ruta en sentit ascendent, deixant Lisboa per un moment més adient, pendents de la calor que trobem.


Dia 3

L’hora que havíem acordat per iniciar la visita d’Évora era les deu però la calor apreta de valent i comencem a despertar-nos a quarts de set, quan fa poc més de quatre hores que hem anat a dormir. Una mica abans de les nou, ja estem visitant Évora.

Veiem les termes romanes, el temple romà de Diana, la catedral (per fora), entrem a l’església de San Francisco i també visitem la Capela dos Ossos.





















J
untament amb Sintra, Évora és un dels dos únics conjunts urbans declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a Portugal. Évora no és una ciutat d'espectaculars monuments, el seu valor és tot el conjunt urbà per si mateix i en el seu estat de conservació, ja que amb prou feines ha variat la seva fisonomia en 500 anys. Évora va ser colonitzada per totes les civilitzacions que van passar per Portugal al llarg dels segles: romans, àrabs... Després de la reconquesta per Giraldo "sem pavor" (un bandit que després de prendre la plaça als àrabs, la va cedir al rei de Portugal i com recompensa va obtenir el govern de la ciutat i el perdó de tots els seus delictes), els diferents reis portuguesos la van anar afavorint fins a l'extrem d'haver estat durant un breu període capital de Portugal. D'aquesta època d'esplendor (s. XVI-XVIII) han quedat notables edificis civils i religiosos construïts dins de la muralla que envolta pràcticament el 90% del que avui és la ciutat.

A les onze ja hem acabat la visita i carreguem gasoil, aigua, buidem i sortim cap a Cascais. La calor segueix apretant. De camí trobem una àrea on sembla que podem estar bé. Increïble!! Sota uns arbres hi ha unes taules per dinar i en un racó... una mànega d’aigua que ens servirà de dutxa!!!!!!!! Hi estem tant bé que no marxem fins les cinc de la tarda.

Per un error amb el navegador, fem un tros de viatge de propina i degut a això, passem pel pont Vasco de Gama, que entra a Lisboa. Impressionant! Llàstima que facin pagar peatge.

Anem fins a Boca do Inferno, al nord de Cascais, un avenc de 20 m de profunditat on el mar entra per un túnel fet per l'erosió marina.

Després de les quatre fotos de rigor, seguim cap el nord i arribem fins la platja de Guincho. El pàrquig és més aviat ple però més cap al tard ens col·loquem a primera línia, al peu del penya-segat amb la platja a sota.

A mida que el vespre avança, la boira espessa va pujant i tenim una nit que sembla que estiguem a la tardor. A fora hi fa fred i vent i en un moment et quedes ben moll per la gran humitat que hi ha. Uns moments i un paisatge per recordar.


Dia 4

Al matí fa vent però ens posem arrecerats a la platja i hi estem molt bé. L’aigua és gelada i les ones importants. Hi passem el matí.

A la tarda fem camí cap Ericeira. El viatge es fa una mica llarg perquè és amb els carrils més aviat estrets i amb força trànsit. Visitem el poble, inicialment de pescadors però ara molt engrandit. Està bé el passeig que va arran de costa, però el poble no ens entusiasma tant com ens han explicat.

Fem nit en un gran pàrquing al sud del poble sobre dels penya-segats de la platja do Lizandro on ja hi ha unes quantes ACs.


Dia 5

Les vistes a primera hora del matí dels penya-segats i la platja són meravellosos. De mica en mica, la marea va baixant.

Seguim el viatge cap el cap Carvoeiro, a tocar Peniche. El paisatge d’allà és espectacular per les formacions rocoses de la costa. Fem una paella arran dels penya-segats del cap. Fantàstic tot plegat: paella i paisatge.

Després de dinar, la nostra intenció és anar a alguna platja dels voltants i aprofitar el pàrquing per pernoctar, però al no trobar-ne cap que ens convencés del tot, optem per visitar Óbidos.

Tancat per les seves muralles i protegit en la part nord per un baluard, Óbidos és un poble perfectament conservat i cuidat, de caràcter medieval, però massa ple de botigues per turistes, que és com la majoria acaben.

Al mateix pàrquing d’Óbidos, a sota de l’aqüeducte, ens connectem al Google Earth amb l’ordinador portàtil i busquem platges que tinguin un bon pàrquing a tocar. En trobem una que ens fa el pes. Introduïm al navegador les coordenades i ens dirigim cap allà.

És un lloc idíl·lic: pàrquing arran de la sorra i a sota d’un tallat de roques espectacular, dutxes a tocar, camp de futbol, de bolei... i calma total! Increïble! Serà a partir d’ara que l’ordinador, amb la seva connexió a internet i el Google Earth, esdevindrà una peça clau a l’hora de buscar platges i lloc per pernoctar.

A la nit, organitzem una petita festeta a sorra de la platja fins entrada la matinada! La policia dóna un tomb per la zona, ens mira però no ens diu res i passa de llarg. Uix...


Dia 6

El dia comença ennuvolat però s’aclareix i permet passar matí còmode a la platja. La tarda la dediquem a descans i coses variades: lectura, passejada, tallada de cabells... sí, ben variades.

La nit és més fresca que l’anterior i fa que ens haguem d’abrigar una mica. Acabem el vespre fent el ressopó dins d’una de les autos.


Dia 7

A l’hora prevista sortim en direcció al parc d’aventura “Cova da Baleia”, a Mafra. Tenim reserva feta.

Som els únics al parc, el que ens permet tenir un monitor particular per als sis que ens atrevim a l’aventura, Tenim tres hores per davant per fer de les nostres: per superar, si volem, els 45 ponts diferents que hi ha, a més d’unes importants tirolines. Déu n’hi do dels circuïts, sobretot l’últim. Acabem extenuats però amb una bona sensació d’haver-ho passat impressionantment.

Per sortir del lloc tenim una altra aventura no prevista. La nostra auto no pot pujar la rampa del camí terrós que surt del parc. Després d’uns quants intents fallits, intenten remolcar-nos amb Corsa i una corda. Impossible, és clar. Finalment han d’anar a buscar un 4x4 i un cable d’acer i ho aconseguim. Estona de patiment superada!

Seguim camí cap a Lisboa, fins la zona de l’Expo, que és on ens han indicat que podríem aparcar sense massa dificultats. Com que fa calor i no tenim clar com anar al centre, baixem les bicis i fem una excursioneta per la zona, fins arribar el pont de Vasco de Gama, on fem unes quantes fotos, aprofitant el bonic marc que tenim. Resulta una passejada molt agradable.

No ens atrevim de quedar-nos un dia més allà. Ens fa por la calor. Ens sap greu no visitar el centre però optem per d’altres llocs on segur que no ens sentirem tan acalorats. Recollim i aprofitem el Google Earth per buscar platja per la zona de Sines i Porto Covo. Posem coordenades al navegador i aconseguim arribar bé al lloc, ja entrada la nit.


Dia 8

Al matí, finalment fem la xocolatada del sant de la Marta que encara teníem pendent. Uns quants s’arriben amb les bicis fins a Porto Covo, que és allà mateix, per comprar peix, verdura, pa i fruita. Els altres aprofitem per arreglar quatre coses. Després anem a la platja: una sèrie de cales encadenades amb sorra fina i aigua transparent i força calmada.

A la tarda decidim adecentar-nos una mica per anar a Porto Covo a donar un volt i omplir i buidar aigües a la seva àrea. El poble és petit i ple de botigues per al turisme.

A pocs quilòmetres d’allà, hi tenim l’embassament de Morgavel, on volem anar amb els caiacs. El Google Earth ens torna a ajudar per arribar al lloc adequat. El pantà és molt gran i amb espaioses zones al voltant mateix de l’aigua per poder parar i pernoctar. Sopem. Passem bona part de la nit estirats al terra, mirant els estels i escoltant música relaxant. Tot al peu de l’aigua. No fa fred i la nit és de meravella, encara que el cel estigui una mica tapat.


Dia 9

Després de l’esmorzar, comencem a preparar els caiacs. Una volta d’un parell d’hores per tot l’embassament ens relaxa i ens encanta.

Dinar, sobretaula, recollida i sortida cap a Carrapateira és el que fem a continuació.

La carretera que surt del nord de Carrapateira i que ressegueix els penya-segats és un camí sense asfaltar però en bon estat. Arriba fins una platja de sorra (la d’Amado) i torna al poble a la seva banda sud. El paisatge al llarg d’aquest camí és de postal, les vistes magnífiques. Aparquem en una gran esplanada que hi ha a sobre de la platja, on ja hi ha un pilot d’ACs.

La nit és freda i el cel està tapat però, com altres dies, sembla aclarir-se i finalment es veuen els estels, que brillen i donen llum a una nit força fosca.


Dia 10

Fa molt vent i força fresca. Optem per marxar i comprar el que ens falta al matí i veure si podem “treure suc” a la tarda.

Passem pel cap de Sant Vicente, l’extrem més sud-oest d’Europa, amb impressionants penya-segats i amb vistes espectaculars. Fem força fotos intentant, cosa impossible, recollir l’ímpetu de l’aigua picant contra les roques i formant una escuma blanca difícil de descriure. Ens acostem, saltant per les roques, tant a la punta com podem per augmentar les sensacions que copsem.

Seguim cap a Sagres on volem anar a dinar a un restaurant que veiem recomanat a una guia de viatges. És impossible, està ple fins la bandera, però provem sort en un altre que veiem prop d’allà. Demanem “cataplanas”, (plat típic) de marisc, de cloïsses i de rap. També un bacallà i amanides variades. Els plats són abundants i molt ben fets. Ho hem ben encertat.

Seguim cap a Lagos. Aparquem a la ciutat davant la zona anomenada la Marina, amb alguns bars amb força ambient durant la nit. Un volt per la zona i xocolates calentes amb nata, batuts i cafès variats en un bar d’una de les places ens fan acabar bé el dia.


Dia 11

Ahir vam decidir que avui aniríem a algun càmping per poder fer bugada i, de passada, aprofitar la piscina. Hi anem després de comprar peix al mercat de Lagos per fer una fideuà conjunta.

Hi passem el dia. El càmping no està massa bé però es pot resistir i fem la bugada, que és el que interessava.

Celebrem l’aniversari de l’Alba, amb un bon pastís per postres a l’hora de sopar.


Dia 12

Després d’esmorzar, recollir, pagar, carregar i buidar aigües, sortim en direcció a l’embassament de Bravura (a 26 Km). Quan hi arribem, no hi veiem cap accés fàcil per poder baixar els caiacs fins l’aigua i optem per anar a l’altre que tenim ullat, el d’Arade.

Hi arribem i parem al pàrquing de terra que hi ha a sobre mateix de la presa. És a ple sol però hi estem bé i sols.

Primer dinem, ja és l’hora. A la tarda preferim no sortir d’hora amb els caiacs, perquè fa molta calor i passem l’estona amb jocs de taula. Més tard, preparem els caiacs i fem una bona palejada.

Nit altra cop sota la claror dels estels i molt tranquil·la.


Dia 13

Avui havíem d’anar a passar el dia al parc aquàtic però quan hi arribem i veiem les cues impressionants que hi ha, optem per deixar-ho córrer i anar-hi un altre dia.

Tirem cap a la platja de Marinha. Ens ha semblat força bé al consultar el Google Earth. Nosaltres parem un moment a comprar pa i alguna altra cosa en un súper. Ells pensen que poden aprofitar per carregar aigua a la gasolinera més pròxima. Pifiada tot plegat. Ens perdem. Per l’emissora no ens sentim, ens hem allunyat massa. Els nostres telèfons ens fallen... Finalment aconsegueixo trucar amb el que semblava que no tenia bateria i almenys ens podem dir que ens trobarem a la Marinha i que cadascú hi arribi com pugui.

Passem la tarda a la platja. Ullem uns patins d’aigua que l’endemà ens poden permetre fer una sortideta per la costa.

La nit la tenim una mica ensopida. El dia no ha estat el millor, hem tingut unes quantes petites pegues i sembla que la nit hi fa conjunt. És el dia 13 del nostre viatge, serà per això? No passa res. Demà serà un altre dia.


Dia 14

A primera hora, la vista dels penya-segats és impressionant. Aquests són els més bonics que hem vist durant tot el viatge.

Anem a la platja. Portem un dels caiacs i lloguem patins per la resta de la colla. Durant una hora ens passegem resseguint la costa, contemplant les formacions rocoses que té. Passem per aquelles arcades que són típiques en totes les fotos de la costa d l’Algar Seco. Fins i tot ens aventurem a entrar en una cova espectacular, que acaba en una platja interior, amb un passadís estret que et porta a una segona cova oberta al cel. Indescriptible. La sortida de la cova és uns mica dificultosa: el mar entra amb força i hem d’empènyer els patins perquè puguin sortir d’allà.

Dinem molt bé a l’ombra que ens faciliten el tendal i el pi on ens hem acostat. Per cert, aquest pi és exactament el que vam veure amb el Google Earth quan el consultàvem per trobar la platja. Renoi amb el Google Earth!

Sortim després cap a Pêra, on hem vist que fan una exposició de figures de sorra. Visitem el recinte de l’exposició, on hi ha una gran quantitat de figures i paisatges fets amb sorra, des de personatges importants fins a edificis emblemàtics com la Torre Eiffel, les piràmides d’Egipte o els jardins de Babilònia. Són fetes per artistes d’arreu del món. Mentre som allà es va fent fosc i obren la il·luminació. Tenim l’oportunitat de tenir una altra visió de tot el conjunt. No sé quina és més espectacular.

Seguim el viatge amb la intenció d’anar a Albufeira o Quarteira, però trobem que són unes zones molt masificades. Massa gent, massa edificis, massa acostumats estem ara a llocs tranquils, on hem pogut pernoctar sols i amb molta tranquil·litat. Acabem passant de llarg i dormint en una urbanització tranquil·la per seguir el camí l’endemà.


Dia 15

Ens encaminem cap a Faro, amb l’esperança que aquí hi hagi més sort a l’hora d’aparcar. Tenim informacions sobre un gran pàrquing, el largo de San Francisco, i aconseguim arribar-hi amb algunes dificultats. És ralment gran, hi ha moltíssims llocs lliures, i és a tocar el casc antic i la zona d’on surten els ferris. És d’hora per dinar i decidim entrar al casc antic.

Al cap de molt poc, trobem un xiringuito al mig d’una plaça on hi estan preparant sardines a la brasa. La fumera és d’escàndol però ens atreu tot plegat i ens hi instal·lem. Fan menú: ens serveixen un bol per cadascú amb tomàquet amanit i a continuació sardines o pinxo de carn amb patates bullides i fregides. Les postres són de la casa: flam de coco o de taronja. Tot plegat molt bé i bo. El Nasi ens convida: fa dies que va ser el seu sant i aniversari i encara no havia trobat l’oportunitat per a fer-ho.

Un cop estem tips, acabem de donar el volt pel centre del casc antic i retornem al pàrquing seguint el passeig arran de ria. Hi veiem els ferris que porten a la platja de Faro. N’agafem un. El viatge és curt però fa un fred que pela. Al lloc on arribem no hi ha res més que platja i no anem preparats pel bany. Aprofitem l’hora que tenim per prendre alguna cosa en una terrassa d’un bar i retornem fins al pàquing amb el ferri.

Reemprenem el viatge amb la idea d’anar a Olhão on hem llegit que hi ha bon marisc. Un altre intent que no té èxit. Impossible entrar a la zona prevista per aparcar. Justament, aquests dies fan una festa del marisc i és ple a vessar. Abandonant doncs la idea, ens dirigim cap a Tavira, on provem de trobar lloc en la zona de l’embarcador del ferri. També està ben ple i aconseguim pàrquing en un que hi ha sota mateix del pont que porta a la zona dels ferris. Donem un passeig nocturn fins els centre, al llarg de tota una zona on hi ha paradetes d’artesans i està encara força animada, malgrat ja ser força tard. Canviem la zona per dormir, perquè a tocar el parquing hi ha una discoteca i ens fa por tenir moguda durant la nit. Pernoctem en un descampat, on ja hi ha tres o quatre autos més, en el camí que duu al ferri.


Dia 16

Al matí sortim amb la idea d’anar a un càmping que estigui bé ja fora de Portugal per aprofitar la piscina i que els nens puguin gaudir una mica de les resta de serveis. Així que deixem el país no sense una certa tristesa, amb la sensació que les vacances s’acaben malgrat encara ens quedi una setmana.

Les proves per aconseguir càmping són vàries però per aquella zona de Huelva tot és molt desastrós: alguns són horribles malgrat diguin ser de segona categoria, d’altres ja ens avisen que tenen les parcel·les de sorra (allò ja comença a ser un desert) o bé ho podem comprovar nosaltres mateixos, i amb l’auto no ens podem arriscar a no sortir-ne. Tots són pels voltants del Parc Natural de Doñana. Acabem en un de situat al peu del mar, sense piscina i amb acampada lliure, que ens diuen. Realment devia ser un càmping fantàstic anys enrera però ara és mig abandonat. Només van els serveis, i amb molt que desitjar. No era pas el que buscàvem però... sembla que no trobarem pas res més. Ens consolem dient... “però és a primera línia de mar”.

Més tard aprofitem per fer volar els estels a la platja; fa un vent important.

Sopar i dormir.


Dia 17

Comencem el dia amb xocolatada. És l’aniversari del Jesús.

Recollim i enfilem el camí cap a Cadis, concretament cap al Puerto de Santa María, per fer una mariscada, a la qual ens convida el Jesús per arrodonir l’aniversari.

Més tard, ens acostem una estona a la platja però el vent i la poca calor no ens hi fan sentir massa bé. Volem triar també un altre pàrquing més apartat dels edificis, per poder estar una estoneta a fora a la nit, abans d’anar a dormir.

Optem per provar d’anar al de l’Aquapark, on volem passar el dia l’endemà. El vigilant ens permet fer nit, malgrat no estigui permès. Devem fer cara de bona gent.


Dia 18

Dediquem el dia al parc aquàtic que, per cert, és força pobre pel que fa als tobogans, però els nens s’ho passen prou bé.

Quan tanquen, sortim cap a Granada, fins on tenim 363 Km. Arribem tard i estirem una mica les cames per fora. Prenem un cava... és gairebé la una de la matinada i ja és el meu sant.


Dia 19

Ens llevem tard, i aprofitem les hores del matí que tenim abans de la visita al’Alhambra per visitar una mica Granada. El bus nº 30, que s’agafa davant mateix de l’entrada de l’Alhambra, ens deixa al centre.

A les tres del migdia som tots a la porta d’entrada del recinte i iniciem la visita. Fa calor, però a l’ombra corre aire i les moltes fonts que hi ha ens permeten refrescar-nos. Els Palaus Nazaríes són una meravella. La visita està molt ben muntada, amb l’itinerari a seguir ben indicat i, malgrat la gran quantitat de gent que hi ha, no et sents agobiat en cap moment. Sortim del recinte quan són les 7 de la tarda. Quatre hores de visita que han passat força depressa.

Paguem el pàrquing. Una presa de pèl: 42 € per un dia en un pàrquing a ple sol i sense cap servei; és una vergonya.

Enfilem el camí cap a Sierra Nevada, uns 30 Km per arribar fins a més de 2.200 m. d’altitud. Hi ha una àrea per ACs amb aigua i llum, que val 10 €, però que a l’estiu no passen a cobrar. Quan arribem hi fa un bon fred i els polars ens fan un bon servei. Abans d’anar-nos-en a dormir, ens atrevim a seure a terra, de cara Granada, i fer petar una estona la xerrada en el lloc on, poca estona abans, hem presenciat una preciosa posta de sol i que ara ens brinda una altra imatge excel·lent amb tots els llumets de la ciutat al fons de la vall.


Dia 20

El matí és preciós, amb un cel ben blau i un sol que escalfa d’allò més. A estones, si estàs parat i en un lloc poc arrecerat, convé un jersei. Passem el matí relaxadament: alguns fent una caminada i d’altres llegint o escoltant música tot prenent el sol.

Després de dinar, sobre 2/5 de 5, iniciem el que serà realment el camí de tornada, amb la intenció d’arribar a Calp, més amunt d’Altea (a uns 460 Km).

Hi podem aparcar prop dels aiguamolls, a tocar el passeig marítim i el penyal d’Ifach. Anem fins la platja i caminem una mica pel passeig, encara amb força ambient malgrat ser tard.

A la nit, fa un bon xàfec.


Dia 21

El matí es desperta ennuvolat. Abans de marxar, torna a ploure i el paisatge que tenim correspon més a la tardor que a l’agost.

Prosseguim el viatge, que tenim pensat de fer fins la Platja Llarga de Tarragona.

Hi arribem a la tarda i hi ha lloc per aparcar; això ens feia una mica de por però no hem tingut problemes.

Aprofitem la tarda per estar a la platja. El temps convida a fer un bany i jugar una mica a pales.

Sopem al restaurant que hi ha allà a la vora per acomiadar les vacances. La majoria fem un menú de plats variats, que ja tenen muntat. Aprofito per convidar jo, en motiu del meu sant, perquè encara no ho havia pogut fer.

Ens prenem un cava al peu de la sorra i ens hi estem fins gairebé les tres de la nit. Ens sap greu anar a dormir, és el final de tot i sentim una mica de pena. La pega és que el tio belga de l’auto del costat ha agafat una bona trompa i sembla que la cosa no pinta massa bé. Per culpa seva, decidim desaparèixer i anar a dormir. Potser encara li hem d’agrair perquè sinó encara hi seríem (ja ja ja).

Pels volts de les 4, el belga organitza un batibull impressionant que desperta a més d’una auto.


Dia 22

Ens llevem amb un dia gris... en certa manera, igual que nosaltres. El viatge s’ha acabat i això ens entristeix.

Fem l’última foto, amb tota la colla a la sorra. Ens acomiadem amb petons i abraçades, ja no pararem més durant la tornada. Sobre les 11, sortim de la Platja Llarga.

En el viatge de tornada trobem la carretera tallada a l’alçada d’Olesa i ens desvien cap a Esparreguera, fent-nos donar una mica de volta, però arribem a casa sense cap altre contratemps important.



Ha estat un viatge fantàstic al llarg de 22 dies, amb bon clima, bones platges, bons paisatges però el millor.... LA COMPANYIA.

4 comentaris:

Fent amics ha dit...

Això ja comença a marxar !!
Moltes gràcies per compartir els vostres viatges; segur que en treurem profit !!

Mireia ha dit...

Gràcies, Montse!! Mai aconseguiré tenir un bloc com el teu, però de mica en mica hi aniré posant cosetes que puguin ser una mica arpofitables per algú.

Willson's family ha dit...

Fantàstic relat per un viatge igualment fantàstic !!! Esperem tenir la sort de compartir moltes més aventures i molts kilòmetres d'AC amb vosaltres.

Anònim ha dit...

Relat amb molt de detall i del tot explicatiu... aquest estiu anem cap aquesta zona... Ens servirà com a punts de referencia.
Molt ben redactat, encara tinc mes ganes de trepitjar-ho jo mateix...