dimarts, 1 de gener de 2008

EL CAP DE GATA


Durant la Setmana Santa del 2.006, vam aprofitar els dies que teníem de vacances per fer una visita a la zona del Cap de Gata. Idíl·lic per les seves platges, sovint verges, i reconegut com un terrirori fantàstic per recórrer amb AC, no podíem esperar gaire per a visitar-lo.


En aquest cas, no he redactat un diari de viatge pròpiament dit, sinó que més aviat es tracta d’un petit recull d’informació dels llocs més destacables dels voltants del cap, tant pobles com platges.




POBLES


Níjar és una població de traçat àrab en la qual pot visitar-se l'església de l'Assumpció, d'estil mudèjar. Plena de botigues d'artesania, s’hi pot comprar “jarapas” (catifes morisques). L’oficina de Turisme és a l’ajuntament, plaça Glorieta, 1 (oberta només matins fins la 1:30).



San Miguel del Cabo de Gata és una petita població costanera que conserva una torre de vigilància del segle XVI.



De camí cap al far del Cabo de Gata es troba el poblet de La Almadrava de Montelva, als voltants del qual hi ha grans extensions de salines. També s’hi troben els aiguamolls de Les Salinas, amb una caseta per observar les aus. També hi ha una altra caseta-observatori abans d’arribar a San Miguel, que queda ben bé a la banda oposada de l’altra. El lloc és una important parada en el viatge migratori dels flamencs. Nosaltres hi hem vist molt poques aus.



El Far de Cabo de Gata va ser construït en 1861 sobre les runes d'un antic castell. Des del mirador de les Sirenas (al costat del far) pot contemplar-se una vista espectacular. La pujada al far és estreta en el tram del mig, on només hi ha un carril, però amb espais als costat per apartar-se i anar cedint el pas en un i altre sentit. Molt a prop hi ha la torre de la Vela Blanca, de construcció àrab, que formava part del sistema defensiu contra els atacs pirates, molt freqüents en aquestes costes. Hi ha una pista que porta a San José però que no hi deixen passar els vehicles i per això s’ha de retrocedir fins a San Miguel.



Al Pozo de los Frailes, al mig del poble, hi ha una sínia i un safareig públic musulmà restaurat. Al costat mateix hi ha un punt d’informació.



San José és la població més important del Parc Natural. És un nucli de cases blanques amb petites finestres. Posseeix una bona infrastructura turística i port esportiu. Val la pena acostar-se a les platges dels voltants. Potser la platja de Mónsul és la que sintetitza millor que cap altra l'essència d'aquesta costa, amb les seves dunes mòbils, cales de fina sorra entre parets volcàniques, i La Peineta, gran roca el peu del mar, presidint el paisatge. Un altre racó de gran bellesa és la Cala de Genoveses, anomenada així per la flota genovesa que va participar en l'assalt cristià d'Almeria el 1147. Les dues platges es troben seguint un camí sense asfaltar però bo, només entrar al poble, a la dreta. Tenen grans pàrquings a tocar la platja. El centre d’informació del parc natural del Cabo de Gata-Níjar és al carrer Correos s/n



El nucli pesquer i turístic de Los Escullos s'insereix en un bell paisatge de penya-segats i curioses formacions causades per l'erosió, amb el castell de San Felipe sobre una duna fossilitzada.



La Isleta del Moro és un petit poble pesquer situat en una franja de terra que s'endinsa en el mar. Segons s’entra al poble, a l'esquerra hi ha una gran esplanada que està sobre la platja del Peñón Blanco, S’hi pot parar per visitar el poble. A La Isleta del Moro es menja bé a "La Ola", menú correcte, bona carta i tapes. De camí a Rodalquilar hi ha el mirador de La Amatista, des d'on s'albira una preciosa panoràmica, en una zona de petites cales de difícil accés.



Rodalquilar va ser un important nucli miner, activitat avui abandonada. A prop, la Torre de los Lobos, del segle XVIII, ofereix una magnífica vista del Playazo, amb les seves curioses formacions volcàniques. Al Playazo s’hi arriba per un camí mig asfaltat d’uns tres Km. que surt de molt a prop de Rodalquilar. Pel camí aquest s’hi troben diverses construccions, com el Fuerte de Rodalquilar.



Des de Las Negras poden fer-se excursions amb barca per les precioses cales veïnes. Des del poble es pot realitzar una excursió a peu a Cala San Pedro, una bonica cala coronada per un castell, amb una font d'aigua dolça.



Agua Amarga és una població turística ideal per a passar unes tranquil·les vacances i gaudir de la seva platja, reconeguda amb la Bandera Blava. Prop d’aquí, i després de 1400 metres de fort pendent s’arriba a la Mesa Roldan, un far i una torre de defensa, que mai va arribar a defensar res, perquè en aquella època els seus canons no arribaven a als vaixells pirates, ja que estava situada massa allunyada de la costa. Per la panoràmica que es veu sobre la costa d’Almeria val la pena pujar-hi. També des d'aquí, a 15 min. a peu, s'arriba a la Playa de los Muertos, una de les poques platges verges que queden en el nostre país, sense edificacions, sense cotxes, sense xiringuitos, només un entorn de grans roques volcàniques que tanquen una magnífica platja. La tornada ja és més dura perquè tot és de pujada. Segons una antiga història, a aquesta platja hi van arribar, procedents d'un naufragi, desenes de cadàvers. Accessibles a peu són també la Cala del Plomo i Cala de Enmedio. A Agua Amarga es pot aparcar al camp de futbol, a la dreta, només entrar, que queda al peu de la platja.



A Carboneras, he llegit que es pot aparcar al port pesquer al costat de la llotja i que al passeig marítim hi ha aigua a dojo. S’hi pot accedir per la part sud del poble, quan el carrer fa una mena de doble corba. Se segueix fins al final, que es veu el mar, i a la esquerra. També al passeig hi ha un bar amb terrassa (bar tipus taverna) amb un peix molt bo i tot és a la planxa. L’oficina de Turisme és a la Plaça del Castillo 1



Mojácar: l'interessant és el poble antic, enfilat a la muntanya, amb una arquitectura andalusa molt peculiar i sobretot un espectacular color blanc. El casc medieval amb carrerons estrets és un bon lloc per a trobar "Indalos" de totes les formes possibles. Es pot pujar a Mojácar per la part de darrere del poble, és a dir, se segueix la carretera que voreja el poble per baix fins a trobar un senyal que posa Mojácar (Camp de Futbol). Aquesta és la que puja per la part de darrere del poble, on es troba un pàrquing en el qual es pot aparcar sense problemes (alerta amb els arbres). D'allí, pujar a peu al centre són 5 minuts. Oficina de Turisme al c/Glorieta s/n



De Garrucha se’n coneix la seva famosa gamba vermella. A la part de l'escullera, es pot aparcar i pernoctar.




PLATGES I CALES


*Ruta Sud: Genoveses - Mónsul - Media Luna - Cabo de Gata - San Miguel


Platja de los Genoveses: Platja nudista (no oficial) de 1180 m. Caminant entre gran quantitat de vegetació i per unes petites dunes de sorra i roques, s’arriba a Genoveses, una excel·lent platja des de qualsevol punt de vista. Igual que la resta de platges del parc natural posseeix una singular bellesa, però aquesta és la més gran. Aquí el nudisme es practica per zones. L'extrem que es coneix com a Morrón de los Genoveses és ple d’uns tallats que cal visitar.


Platja de Mónsul: Platja rústica amb pàrquing. Una estupenda platja partida en dues i que en un extrem té el seu famós “peñoncillo” de La Peineta, un aglomerat volcànic. En el Mónsul també és practica el nudisme integral, però en la meitat de la dreta, en el costat sud, més reservat a la vista de l'aparcament. Amb aigües transparents.


Platja de la Media Luna: Platja nudista (no oficial) de 185 m. Com bé indica el seu nom, la cala té forma de mitja lluna. La sorra és fina i grisa, i l'ambient és molt relaxat; alterna banyistes amb vestit de bany i nudistes.




*Ruta Nord: Els Escullos - Isleta del Moro - Rodalquilar - Agua Amarga – Carboneras


Escullos: amb una platja molt deteriorada i no recomanable


Isleta del Moro: amb bones platges com la del Peñón Blanco i la Cala de los Toros, i on, si bussegem, podem veure el famós prat de posidònies.


Cala de los Toros: Platja nudista. Estupenda cala de sorra negra, a causa de les roques que l'envolten. Està situada en una petita vall, en el camí de la qual hi ha pins i palmeres. L'entorn d'aquesta cala és esplèndid


El Playazo: Platja rústica nudista (no oficial). Per un camí de terra d’uns tres Km. de molt a prop de Rodalquilar, s’arriba a la gran platja de fina sorra daurada flanquejada pel castell de San Ramon. Impressionants els blancs penya-segats que s'amaguen després del castell. Hi ha ACs. Nits tranquiles.


Las Negras: Platja urbanitzada. El poble de Las Negras, amb les seves petites barques a la vora de l’aigua, fa que aquest sigui un paisatge d'allò més pintoresc. Des del punt de vista estricte d'un banyista, aquesta platja no és particularment bona. Té zones de sorra i d’altres de grava i pedra. No obstant això la gran quantitat de petits peixos la converteixen en un lloc ideal per a la pràctica del busseig amb esnórquel


Cala del Plomo: Platja verge de 260 m. Aquesta és una recòndita cala a la qual es pot accedir amb cotxe després de recórrer 4 km per un camí de terra. Té bastants pedres, però es troba sorra a mesura que t'acostes a la vora de l’aigua. Les úniques edificacions que hi ha són dues petites cases que tenen magnífiques vistes al mar. Al principi d'aquesta cala hi ha un camí de terra que duu a Cala de Enmedio, un lloc encara més recomanable.


Cala de Enmedio: Platja nudista de 160 m. Constitueix una excel·lent cala. Té unes roques escarpades a banda i banda, les quals aprofita la gent per a prendre el sol. Aquest és un lloc privilegiat; bona sorra, espectacular entorn, i molta tranquil·litat. Per a arribar aquí cal accedir amb cotxe per una pista de terra d'uns 7 Km i després anar caminant prop de 3 Km


Agua Amarga: Platja urbanitzada. En aquesta platja, de sorra fina i grisa, hi ha uns fantàstics penya-segats sedimentaris amb una gran varietat de fòssils. Si nedem vorejant aq uests penya-segats trobarem coves calcàries d'una bellesa impressionant. Té dutxes, xiringuitos i algun restaurant a peu de platja


Playa de Los Muertos: Platja nudista (no oficial). S'hi arriba a peu per un camí després de la Mesa de Roldan. És una platja de sorra gruixuda i graveta, pel que no resulta molt còmoda, però no obstant això té una aigua molt




PER TENIR EN COMPTE!

No ens ha estat fàcil trobar aigua en la zona per on hem passat. Hi ha poques gasolineres i en les que qui ha, no tenen aigua o l’aixeta raja poc. Em pogut omplir a:

El Pozo de los Frailes: a sota la sínia musulmana restaurada hi ha una aixeta que dóna aigua als safareigs al peu de la carretera, al mig del poble

La Isleta del Moro: al mig del poble, a la plaça, on hi ha uns safareigs públics amb aixetes de rosca. Hi ha espai per maniobrar.

Cap comentari: