EL PÉRIGORD NOIR I LE LOT

Vaig preparar el viatge en pocs dies. Com sovint em passa, trobo massa coses interessants i he d'anar eliminant-ne moltes. No sempre es tenen tants dies com es vol.
Això també em va passar aquest cop. Els dies de Setmana Santa només donaven per al Périgord Noir. Vam haver de deixar els altres "Périgords" per una altra ocasió. El que sí que vam fer va ser aprofitar l'anada per veure alguns llocs molt interessants de Le Lot.

DILLUNS, 2 D’ABRIL 07

MANRESA / CAHORS / ARCAMBAL

El dia comença d’hora. No saps com, perquè en teoria ja ho tens tot a punt, però una hora i mitja per acabar d’ultimar coses et passa volant. Després, al pàrquing hi estem una horeta més: col·locar nevera, roba, omplir d’aigua… Sortim doncs quan són uns dos quarts d’onze.

El dia és lleig però la il·lusió del viatge no ens en fa ni adonar. Al cap d’unes dues hores i mitja ja ens plantem a Ax-les-Thermes. Al cap de molt poc veiem un Champion. Ens anirà bé per comprar el pa, pensem. Innocents! Som a França i al migdia tanquen fins i tot els supermercats grans.

Una mica més amunt, pels volts de Foix comença a fer un vent de mil dimonis. Fa por circular. Al cap d’una mica decidim parar, continua el vent i potser serà el millor. Aprofitarem per dinar.

Seguim a poc a poc. El vent també segueix. A Montauban deixem l’autopista. El terreny és molt pla i la carretera no pot tenir massa corbes. Ho hem encertat. El vent va amainant. Fins a Cahors anem molt bé.

L’àrea d’ACs de Cahors és en un racó del pàrquing St George, sota mateix del pont Loius Philippe. Només hi ha tres places però si són plenes es pot aparcar en la zona dels cotxes. Hi surt un bus cap al centre, gratuït.

Anem caminant fins el Pont Valentré, símbol de Cahors, amb les seves tres torres. Construït l’any 1308, està considerat com el pont fortificat més bonic de França. Fem les fotos de rigor i tornem a l’auto. Hi havia l’opció d’anar-hi amb el vehicle, ja que quan s’hi arriba hi ha una plaça per deixar-lo i girar bé.

Hem llegit que si es puja al Mont St-Cyr, es pot contemplar una bonica vista de tot Cahors des del seu mirador. El trencall és al sortir mateix del pàrquing, abans de travessar el pont que teníem a sobre. Finalment decidim no pujar-hi però ens en penedim de seguida. Els teulats són preciosos i les cúpules de la catedral que sobresurten ens fan pensar que ens hem equivocat no fent-ho. Potser de tornada aprofitem per pujar-hi.

Anem a dormir a l’àrea d'Arcambal, per la D911. És un gran pàrquing al centre del poble, de quatre cases, al costat d’un camp de futbol amb una gespa al·lucinant, un camp de bàsquet, de petanca, taula de ping-pong... Una meravella. Com que és d’hora per sopar, aprofitem per estirar les cames, jugar a futbol, córrer...

DIMARTS, 3 D’ABRIL 07

ARCAMBAL / ST-CIRQ-LAPOPIE / GOUFFRE DE PADIRAC / ROCAMADOUR / MONTIGNAC

Ens despertem amb un dia clar, només uns núvols prims enteranyinen el cel, però són incapaços de tapar el sol.

Sortim cap a St-Cirq-Lapopie. Abans d’arribar al poble, veiem un cartell que assenyala un pàrquing gratuït i el poble a 800 m. Més amunt n’hi ha un de pagament. Per tan poc tros, i com a bons catalans, deixem l’auto en aquest. Allà mateix trobem un camí que indica per anar el poble a peu. El camí és preciós, pel mig del bosc. El poble és allà mateix. Entrant per aquí es té l’avantatge que s’hi arriba per baix i tens una vista preciosa del conjunt. Declarat Monument Històric i situat en un penya-segat dominant el Lot, el poble és una munió de carrerons medievals molt pendents, amb alguns (molt pocs) botigues-tallers artesanals i algun petit restaurant. Al capdamunt hi ha un mirador des d’on es pot gaudir d’una bona vista de la val del Lot. El poble ens ha agradat moltíssim.

Acabem la visita força més tard del previst, ja que la primera idea és visitar el “gouffre” de Padirac a primera hora de la tarda. A la tarda, obren a les 2 però ja són gairebé dos quarts quan sortim de St-Cirq i tenim ben bé una hora de viatge. Seguim les indicacions del Tom-Tom i ens porta pel dret. Allò que la distància més curta entre dos punts és la línia recta, aquest programa ho té molt clar. Les carreteres que agafem no tenen ni els carrils pintats, dos cotxes hi passen bé però si un vehicle és més gros, cal afluixar i arramblar-se tots dos. Però tant és. Pràcticament no ens creuem amb ningú en tota l’estona. Passem per poblets de quatre cases. No podem córrer més de 60-70 però amb l’auto tampoc correríem pas massa més. Les altres carreteres d’aquesta zona, tampoc són autopistes. No ens ha sabut gens de greu haver anat per aquí.

Quan arribem a l’avenc, mirem els horaris i veiem que es pot entrar quan es vol. Primer, doncs, dinem.

L’avenc és impressionant. S’hi pot baixar amb ascensors o a peu. Ho tenim clar: baixar per les escales sí, però pujar no!! Abans de començar ja t’avisen que n’hi ha tres-centes!! La visita es tracta d’una passejada amb barca pel riu subterrani que va corrent entre galeries escarpades a la roca, al llarg de 500 m. Seguidament es camina per un tros de galeria fins arribar a un llac superior. Al llarg de la caminada es poden contemplar una sèrie de formacions calcàries molt boniques. En aquest sentit, segur que hi ha coves molt millors ja que en aquesta hi ha poques formacions d'aquest tipus, però sí que val la pena pel seu conjunt: el riu subterrani, el llac que hi ha en el “pis de dalt”, l’alçada interior de la cova i, per suposat, l'avenc per si mateix. Es torna al lloc d’inici, altre cop amb les barques.

Teníem previst visitar Rocamadour a la tarda però a l’hora que anem ho trobarem tot tancat. Decidim gaudir de la vista del poble des de diferents punts, fer quatre fotos i deixar la visita per una altra ocasió. El que no ens imaginàvem en aquell moment és que l’altra ocasió seria aquell mateix divendres.

Seguim la ruta cap Montignac. Només tenim marcada una àrea a mig camí: Souillac. Quan travessem el poble no sabem veure cap indicador de l’àrea (sí que la trobarem de tornada) i pensem que de totes maneres també serà millor acostar-nos més a Montignac i així guanyar temps al matí i visitar les coves més d’hora. De Montignac no hem trobat cap informació de que hi hagi àrea i ens arribem a les coves per veure si s’hi pot pernoctar i si estaríem sols. No hi ha ni una ànima i pensem que és millor quedar-nos en un dels pàrquings del poble. Així com s’hi arriba, baixant de les coves, n’hi ha un. És molt a prop d’on venen les entrades i podem aparcar de cara el Vézère. L’indret és preciós, sobretot quan es va fent fosc i es veuen els llums de les cases de l’altra banda i els fanals que ressegueixen el riu l’il·luminen amb la seva llum groguenca.

DIMECRES, 4 D’ABRIL 07

MONTIGNAC / LASCAUX II / LA-ROQUE-ST-CRISTOPHE / LES-EYZIES-DE-TAYAC-SEREUIL (abric de Cap Blanc) / BELVÈS

Ens llevem i fa cara de ploure. Veiem que hi ha mercat a l’altra banda del riu. Decidim anar a comprar les entrades i donar un volt pel mercat abans d’anar a veure les coves. Ja va bé, perquè ens donen hora per dos quarts de dotze, ja que la demanem en anglès (ho entendrem més que en francès?). El mercat comença després del pont però principalment està instal·lat a plaça de l’església. Hi ha una mica de tot. Atrauen l’atenció sobretot les peixateries, amb una gran varietat de peix i marisc fresc. També hi ha les parades típiques de formatge, de mil i un tipus. I, com és natural en aquesta zona, algunes de foie.

La cova de Lascaux II, a dos quilòmetres i mig del poble, és una acuradíssima rèplica de la cova de Lascaux (descoberta el 1840, va haver d’ésser tancada al públic el 1963, igual com va passar amb la d'Altamira). És realment una meravella. Una visita totalment imprescindible. També s’ha de dir que vam tenir la sort de la guia, que parlava un anglès impecable, i que érem només sis persones en el grup (és clar, a França tothom s’apunta a les visites en francès). Un privilegi, tot plegat.

Quan marxem i travessem Montignac, veiem un senyal d’autocaravanes. No podem saber ben bé si és àrea o només pàrquing. No ens sap greu no haver-lo trobat el dia anterior. La postal que hem tingut al davant durant la nit, dubtem que fos millorable des d’un altre punt del poble.

De camí cap a l’abric de Cap Blanc, entrem a La-Roque-St-Cristophe, amb els seus habitatges troglodítics en els penya-segats sobre el riu Vézère. Hi ha pàrquing gran per aparcar les ac’s, però sense serveis. L’entorn és molt bonic però com que comença a ploure, no ho visitem per dintre. Ens posem a dinar.

A l’abric de Cap Blanc hi arribem a dos quarts de cinc i enganxem per “xiripa” l’última visita del dia (quins horaris aquests francesos!!) Hi ha un fris esculpit a la roca. Només n’hi ha tres al món (tots a França) i aquest és l’únic visitable. Amb diferents llums es poden veure els detalls dels relleus. Impressionant el realisme que tenen. Seguim fins Belvès.

Arribem just per recollir parpers a l’oficina d’informació. No té àrea però et deixen pernoctar al pàrquing de l’entrada.

DIJOUS, 5 D’ABRIL 07

BELVÈS / SARLAT-LA CANÉDA / LA-ROQUE-GAGEAC / DOMME

Al matí fem una volta pel poble de Belvès, amb un casc antic medieval però sense massa interès. Marxem d’hora.

Ens dirigim a Sarlat. Passem per Beynac de llarg perquè a cada racó t’hauries d’aturar i no pot pas ser, encara que estem segur que valia molt la pena. Quan arribem a Sarlat trobem fàcilment l’àrea. És gratuïta per dues hores. Al costat mateix, però, hi ha un pàrquing grandiós gratuït, com la majoria dels que volten la ciutat, però on no s’hi pot fer nit. El cas antic de Sarlat és preciós. Val la pena passejar-hi amb tranquil·litat, perdre’t pels carrerons. Després de dinar, seguim la ruta.

Fem una parada a La-Roque-Gageac. Per fora és molt bonic però no hi ha res més. Actualment es veu que l’estan arreglant. El poble té una àrea al peu del riu que està bé, a tocar on s’agafen les barques (gabarres) per fer una passejada al llarg del Dordogne.

Intentem anar a Domme, venint de La–Roque-Gageac. Ens trobem amb la prohibició de circular ac’s i camions per la carretera que hi puja. Ens indiquen que hem d’anar direcció Vitrac. Efectivament, a Vitrac Port hi ha la carretera que dóna la volta per darrera i per on s’accedeix al poble. Et porta de dret a l’àrea.

DIVENDRES, 6 D’ABRIL 07

DOMME / ROCAMADOUR / AX-LES-THERMES

L’àrea està a deu minuts a peu de les muralles. Situada al cim d'un altiplà, Domme és una ciutat fortificada. La seva construcció va començar el 1281, però la presència de l'home aquí es remunta al paleolític com ho testimonien dels vestigis en grutes que envolten el promontori de Domme. Des d'una talaia a dalt de tot del poble, es veu la vall de la Dordogne. Format per casetes de dos pisos, el poble és bonic de visitar.

Donat que la nit anterior uns autocaravanistes ens van parlar tan bé de Rocamadour, decidim anar-hi de tornada. Tampoc fem massa volta. A mig matí, emprenem el viatge. Hi arribem a l’hora de dinar. Estacionem en un dels pàrquings que hi ha a sota del poble. Dinem i hi pugem. Per cert, no val gens la pena pujar-hi amb el trenet. És caríssim i el camí fins el poble és curt. El poble té encant, però és bàsicament un carrer molt bonic però infestat de botigues turístiques, una a tocar l’altra, el que li fa perdre tot l’interès, sota el meu punt de vista. A sobre del carrer hi ha els santuaris i, al capdamunt, el castell. La pujada és un pèl dura, ja es fa per una escala immensa. Tal i com vaig sentir que deia una altra visitant catalana, semblava que féssim penitència (de fet, és un lloc de peregrinatge). Veiem que no estem massa en forma.

És aquí, i després d’aquesta visita, on emprenem el camí de tornada. Volem fer una bona tirada, així demà no arribarem tan tard. No tenim àrees marcades, per això anem una mica al que surti. Finalment després de donar-hi voltes, sopem a Foix i acabem d’arribar a Ax-Les-Thermes, on sí que coneixem la zona per ac’s.

DISSABTE, 7 D’ABRIL 07

AX-LES-THERMES / MANRESA

Al matí, després de donar el volt pel mercat i de caure un altre formatge, acabem d’arribar a casa per dinar.